la contra

Guerra a les invasores

L'Ajuntament de Palafrugell encapçala una lluita contra les espècies invasores de flora al litoral i intenta implicar-hi tots els sectors, especialment el de la jardineria

La mimosa, l'atzavara o pitalassa, l'ungla de gat o bàlsam, la figuera de moro, el lledoner, el garrofer, el magraner, el xiprer, el seneci, el pitòspor, la robínia, la carolina o el plomall de la plata són totes plantes que no són autòctones del nostre ecosistema mediterrani, sinó que provenen d'altres continents com són Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Tot i això, amb més o menys antiguitat i interès humà, especialment ara amb el sector de la jardineria, aquestes espècies vegetals s'han adaptat al nostre medi, s'han naturalitzat. Però algunes, a causa de la manca d'herbívors o plagues, a més, s'han anat imposant a la vegetació autòctona, i l'han desplaçat cap a la seva desaparició. Després aquestes espècies al·lòctones es converteixen en invasores. I, per tant, cal eradicar-les, ja que hi ha constància que la introducció d'espècies foranes ja és actualment la segona causa de pèrdua de biodiversitat.

Les principals plantes invasores que es troben, especialment a la franja litoral de la Costa Brava, molt humanitzades en grans jardins són l'ungla de gat, el plomall de la plata, l'atzavara, la figuera de moro, la mimosa, el seneci i el pitòspor. Un bon exemple s'ha trobat a l'illa de Portlligat, al Parc Natural de Cap de Creus, on la meitat de l'illot, que fa 9 hectàrees, estava ocupat per bàlsam, una espècie de Sud-àfrica introduïda fa una trentena d'anys.

L'ungla de gat també és la principal planta invasora que es troba al llarg del camí de ronda de Palafrugell, on l'Ajuntament va decidir, ja fa tres anys, eliminar-la. Una actuació que se centra a tota la zona de cala Padrosa, al poble de Tamariu, i que ha aconseguit, fins i tot, la implicació de la Diputació i «la Caixa». Però l'Ajuntament, conscient de l'acció humana en tot aquest procés de degradació mediambiental, va decidir buscar la implicació dels propietaris i, per extensió, del sector de jardineria, que és el que constantment introdueix plantes «noves». I en aquesta línia, fins i tot ha editat un manual de bones pràctiques en jardineria per conscienciar el sector d'utilitzar plantes autòctones, com poden ser l'alzina, l'espígol, el lligabosc, el pi blanc, el romaní, el tamariu o el xuclamel..., cap a una quarantena d'alternatives a les espècies invasores. I recordant que la flora d'aquí ofereix els avantatges de baix manteniment, poc reg i poques malalties.

I en aquesta línia de treball, l'Ajuntament de Palafrugell ha decidit fer un pas més i exportar la idea i aprendre d'altres iniciatives. Per això durant el dia d'ahir va organitzar una jornada sobre la problemàtica de les espècies invasores. Una jornada que va ser un èxit total, ja que va aplegar més d'un centenar de persones, des d'estudiants de medi ambient fins a tècnics municipals de medi ambient o jardiners de Palafrugell i comarca.

Però Palafrugell, segons va avançar el regidor de Medi Ambient, Màrius Lledó, té previst ampliar l'acció cap a la zona de Sant Sebastià, promoure la custòdia en finques rellevants, fer el manteniment de les zones esporgades, conscienciar els propietaris i jardiners, i tirar endavant un plec de condicions amb criteris contra les espècies invasores en la jardineria municipal. Lledó creu que l'èxit de la jornada li dóna força per continuar treballant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.