«El problema de Tarragona és que mai no hi ha hagut un projecte cultural de ciutat»

–«El malestar en el sector no és nou ni actual. No ha sorgit en els últims dos o tres anys de l'actual legislatura. Ja vam dir des del principi que no era un atac directe a l'Ajuntament actual. Els motius són molts, sobretot la mala gestió que hi ha hagut durant els últims quinze o vint anys. Aquesta mala gestió de les administracions en temes culturals ha provocat desencisos i que molts artistes, programadors i gestors culturals hagin marxat de la ciutat a treballar a fora. I la gent que s'ha quedat ha intentat fer el que ha pogut. Ara, a causa d'una sèrie d'esdeveniments que han succeït en els dos darrers anys a la ciutat, el sector cultural ens hem posat d'acord.»

–«Les vuitanta entitats que signen el manifest representen més del 70 o el 80% de les activitats culturals que es fan a la ciutat. Per tant, el nombre d'entitats representades és molt significatiu. I el fet de posar-nos tots d'acord en un text és una de les coses més importants que ha passat a la ciutat en els últims anys. El sector cultural ha manifestat de manera conjunta un desencís i una preocupació, i posa sobre la taula unes demandes bàsiques per a l'administració.»

–«Deixant de banda els pressupostos, que és on crec que no hem d'acabar d'entrar, perquè és més útil una bona gestió, pensem que calen uns plans culturals de ciutat com Déu mana; un pla cultural que es consensuï amb la societat civil i que tingui un objectiu clar. Cal treballar en aquesta direcció. Els esforços que s'hi han abocat fins ara no tenien un objectiu clar, un punt concret on s'ha d'arribar. No hi havia la sensació de saber la direcció que calia seguir. Tots els partits polítics tenen uns plans culturals i creiem que no els estan complint. Insisteixo que estem d'acord amb el que va dir l'alcalde: que és un problema de fa anys. Evidentment. Però algú o altre ha de respondre i posar els punts sobre les is i fer un plantejament de futur. El problema bàsic de la ciutat és que mai no hi ha hagut un projecte cultural de ciutat. De la mateixa manera que volen que Tarragona surti en el mapa de Catalunya per diverses qüestions, en l'àmbit cultural això no és així.»

–«No. El pressupost s'ha reduït en molts àmbits. Això pot fer caure projectes, però els problemes són uns altres. Per exemple, a l'Ajuntament ara mateix no hi ha cap via d'accés per presentar un projecte cultural. No hi ha cap línia de subvencions, i això complica les coses. Una altra cosa és que està mal vist invertir diners en cultura, perquè no s'acaba d'entendre. Però la cultura és un dels aspectes més importants de la societat civil. Si hi ha diners en cultura es generen indústries i un motor econòmic important.»

–«Les subvencions hi han de ser, perquè la cultura és deficitària. Però el que està clar és que si vols que el sector funcioni a banda de l'administració pública, abans has de generar un motor, una estructura cultural que faci que hi hagi indústria al darrera i que pugui funcionar per si sola. Que aquest sector poc a poc es vagi desvinculant de l'administració. Sovint, a l'hora de programar també sorgeix l'interrogant de si hi ha prou públic a Tarragona. Però el públic s'educa. S'ha de començar per les bases i això falla. L'educació és molt important. Hi hauria d'haver més interrelació, per exemple, amb les escoles de música.»

–«És possible que sí, però continuo pensant que té a veure amb el fet que el sector cultural hem d'anar sobrevivint com podem. Això genera petites parcel·les. Però, si es mantingués una estructura ferma des del principi, això no passaria. Ara, amb el manifest, hi ha hagut una unió en el sentit de posar unes demandes sobre la taula conjuntament.»

–«En el manifest es demana que l'alcalde lideri un procés d'entesa. Les coses han d'evolucionar i això és cosa de tots. Si l'alcalde pensa que podem estar d'acord, tots anirem cap a la mateixa direcció. Evidentment, si l'administració no té la mateixa visió que la que tenim el sector, nosaltres haurem d'anar cap a un altre costat. Amb queixes, les coses no es resolen, calen alternatives. I, a més, no es pot tenir pressa: aquest és un procés molt lent, perquè estem parlant de reestructurar una societat. Podem prendre com a exemple el projecte del TCC [Tarragona Cultura Contemporània], d'Anima't, que ha durat quinze anys. Abans hi havia un desert i després d'aquests quinze anys s'han generat unes necessitats que l'Ajuntament ha hagut d'assumir: una programació estable de música i una programació estable de cinema. Això demostra que som capaços de canviar les coses.»

–«Sí, tot i que ell mateix va dir que la reunió al Metropol [13 de gener] no era una resposta al manifest. I nosaltres tampoc no demanàvem que comparegués davant de totes les entitats. Crec que va ser més una cosa interna de l'Ajuntament; pels motius que fossin, l'alcalde va tenir la necessitat de convocar la reunió. Cadascú que en tregui les seves conclusions.»

–«Pensem que allò no era un pla cultural; és com una memòria del que ja s'estava fent a la ciutat. Posar sobre paper els projectes que ja s'estan duent a terme. El sector cultural continua estan desencantat perquè no hi ha un canvi de rumb. No veiem que anem cap a millor.»

–«Sí. Tot té a veure amb la falta d'un projecte cultural de ciutat ferm i ben estructurat. Sempre fem la comparació amb Reus, que és la ciutat que tenim més a prop, però Reus sempre ha tingut una tradició teatral molt gran, amb produccions pròpies.»