El taller de l'artista

La curiositat ens empeny a indagar sobre l'àmbit arcà en el qual resideix l'artista mentre es lliura a la seva obra. No hem de témer que en intentar introduir-nos al secret es perdi el nostre respecte pel misteri. Al contrari, com bé diu Stefan Sweig, «com més ens esforcem per aprofundir en els misteris de l'art i l'esperit tant més els admirem per la seva incommensurabilitat». No s'ha de deixar passar mai l'oportunitat –si es té– d'espiar un pintor treballant al seu estudi. O millor encara, de poder practicar l'abstracció contemplant una gran obra en el mateix lloc on ha estat creada. Segurament no en traurem l'entrellat, però és possible que experimentem quelcom que ens certifiqui l'existència del que no podem comprendre ni explicar. Fins al juliol el Pompidou de París ens proposa l'exercici d'endinsar-nos al taller londinenc on Lucian Freud, als 88 anys, continua pintant, «amb la voluntat que la pintura sigui carn», alguns dels quadres més seductors del nou segle. A més d'exhibir una selecció d'obres seves, algunes de les quals vam tenir la sort de veure al CaixaFòrum de Barcelona el 2002, l'exposició del Pompidou gira a l'entorn del seu estudi, que ens mostra en fotografies que permeten accedir encara que no directament al seu oratori, al seu íntim camp de batalla, aquest espai màgic que s'ha fet seu i fora del qual difícilment podria pintar de la mateixa manera. El taller és per a l'artista com un petit temple particular on es refugia del món profà per crear des d'una solitud tan sols aparent perquè des d'allí connecta amb la transcendència. La de Freud a París coincideix en el temps amb les exposicions de dos altres genis en capitals europees. Les cites són a Viena, que presenta una exposició concebuda al voltant d'un únic quadre, L'art de la pintura, de Vermeer, i Roma, que aplega més de vint pintures de Caravaggio.