l'escaire

El martiri del jutge

Aquests dies assistim al fervor del progressisme espanyol envers Baltasar Garzón. Potser caldria matisar-lo una mica. És un màrtir, Garzón? Un sant? Una víctima? Fa més de vint anys que el jutge té protagonisme en la vida pública espanyola. Judicial i polític. I els dos corrents van tan lligats que costa discernir on acaba un i on comença l'altre i què correspon a cadascun. No és l'única dualitat de Garzón. Així mateix, la seva trajectòria projecta llums i ombres. Ara, els progressistes espanyols i sud-americans lloen un jutge que ha volgut perseguir els crims del feixisme a una banda i l'altra de l'Atlàntic i que sembla que ha caigut en un parany judicial hàbilment preparat per uns adeptes a aquella ideologia. Tenen part de raó, els progressistes. És escandalós que una de les causes que s'han obert a Garzón se sustenti en el seu intent de restituir una memòria digna a aquells que van ser assassinats als anys de la Guerra Civil. Hi ha dues coses que sembla mentida que passin el 2010. Primer, que hi hagi encara tants entrebancs per recobrar aquelles despulles. Segon, que es pugui acusar un jutge d'allò que s'acusa Garzón en aquest sumari. Però, tal com deia en un programa de televisió el fiscal José María Mena, els vencedors de la Guerra Civil encara no l'han perduda. I l'actitud que han pres els postfranquistes en tot aquest afer és reveladora. Dit això, també voldríem apuntar que l'exaltació de Garzón a què ara assistim ignora les ombres del personatge. Ombres espesses en afers relacionats amb el conflicte basc o l'independentisme català. L'operació de 1992 no es pot oblidar. I la va dirigir Garzón. Per això hem de dir que ens va fer angúnia veure justament Pasqual Maragall, a Madrid, en un acte sindical i universitari d'aclamació del jutge. L'alcalde olímpic, l'alcalde de Barcelona el 1992, que tenia aleshores un discurs polític tan diferent del que té ara. Però es veu que hi ha connexions o favors que no s'obliden. Lamentem que el feixisme demostri encara tant poder, però davant la glorificació del jutge volem mantenir el cor pausat i la memòria viva. Per això ens permetem l'abstenció.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.