El govern fa entrar capital privat en un nou tram de l'L9
A concurs 15 estacions per 1,4 milions
Fa dos anys, la Generalitat va fer entrar per primer cop capital privat en la concessió de dos trams de l'L9 per poder respondre al cost d'aquest projecte faraònic, que supera els 6.500 milions d'euros. Llavors, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, advertia que aquest mode de finançament s'estendria a altres trams. Ahir iniciava la concessió per a la construcció, conservació i manteniment de les 15 estacions compreses entre Zona Universitària i ZAL Prat (al polígon Pratenc), per un període de 30 anys i un import de 1.435 milions d'euros. D'aquestes 15 estacions, 11 tenen l'estructura gairebé acabada. L'estació de Camp Nou es prepara per rebre la tuneladora que avança des de Gornal i que ja és a Zona Universitària. Aquí, també s'està preparant l'estació per poder dur a terme el canvi de la roda de tall de la màquina necessària perquè continuï avançant. Per tant, a les estacions de Camp Nou i Zona Universitària queda pendent l'estructura interior i la coberta.
Les previsions del govern són haver adjudicat aquest nou tram a l'estiu, de manera que tots els extrems de l'L9 hauran passat a mans privades. Les intencions del govern van més enllà, ja que el 2011 tenen previst posar a licitació les últimes 11 estacions del tram central, entre Zona Universitària i Sagrera Meridiana, de manera que tota la línia estarà en concessió.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va justificar aquestes mesures com «una manera de disminuir la càrrega directa als pressupostos del govern; d'aquesta manera s'aprofita al màxim les aportacions, recursos tècnics, experiència i capacitat econòmica del sector privat».
«No interpreten els estudis»
El diputat de CiU, Josep Rull, va acusar ahir al govern «de no ser capaç d'interpretar els estudis geològics» previs a les obres de l'L9. Rull va preguntar ahir en la comissió de Política Territorial del Parlament per què s'havia aturat la tuneladora número 2 de l'L9, la de la zona Franca. Nadal va explicar que havia estat perquè havia topat amb un col·lector que no estava previst. Però segons el diputat nacionalista van ser «els còdols del terreny els que es van menjar les eines de treball de la màquina». Rull va assegurar que «l'estudi geològic previ a l'obra ja advertia dels perills que suposaven les condicions geològiques del terreny. Per tant, «aquest va ser un nou episodi d'incapacitat de gestió de l'obra pública amb un incident greu que es podria haver previst i, per tant, evitat», va afegir. D'altra banda, el diputat de CiU es mostrava sorprès del temps que s'havia tardat a arreglar la tuneladora. Per solucionar aquestes incidències, Rull va demanar que totes les obres subterrànies que es fan a Catalunya tinguin un equip de geòlegs sobre el terreny.