Ara, a Barcelona

Es diu que el volum de participació en les consultes independentistes depèn de si el poble és petit o és gran, donant a entendre que als petits és més fàcil la mobilització, però la veritat és que l'èxit té molt a veure amb la capacitat d'engrescament dels organitzadors. En la consulta de diumenge, Girona va anar refiada pensant-se que la ciutat que té per patró sant Narcís s'emmiralla en el nacionalisme més musculat i no li calien grans esforços propagandístics, i al final va obtenir un percentatge semblant al de Sant Just Desvern, ciutat del Baix Llobregat on, com que tot era molt més difícil, els organitzadors van anar a totes. Roger Cònsul, fill de l'editor Isidor Cònsul, mort l'any passat, i veí de la ciutat on viu José Montilla, ha demostrat ser un gran agitador. Joan Laporta va visitar aquell dia Sant Just. Laporta intueix les masses.

A Barcelona hi ha planejada una consulta per d'aquí un any. Abans hi haurà alguna altra convocatòria pel mig que afectarà altres municipis, però la que tindrà transcendència nacional, estatal i mundial és la de Barcelona. Si d'ara fins llavors es veu que la participació ha de ser escassa i ha de donar peixet als que tenen a punt el titular que diu «punxa la consulta», més val que se suspengui. Ara: els que de debò es creguin que una participació alta a Barcelona tindria un impacte que no és comparable al d'Olot o Vic, ja cal que uneixin esforços. Ni can Fanga, ni xaves, ni pixapins ni coses d'aquestes que es diuen referides a Barcelona i que fan més pena que gràcia i només divideixen. Cap a Barcelona ha de confluir gent de tot Catalunya per ajudar els que ja s'organitzen, gent que cregui que Barcelona és capital en tots els sentits. Es busquen Roger Cònsul.

Si aquell dia volen venir observadors de Gal·les, d'Escòcia, del Quebec, del País Basc o de les Fiji, que vinguin si tant els agrada. Ara: més efectiu seria que invitéssim espanyols perquè vegin de quina manera tranquil·la i civilitzada i no rabiosa mirem d'escatir el futur del país, amb ells o sense.