Recuperar la plaça Campdenmàs

El balcó de casa dels avis donava a la plaça Campdenmàs i la botiga del pare era tres carrers més enllà en direcció a la plaça Major. Qui escriu això ha vist, viscut i, en alguns moments, ha patit la transformació d'aquest espai tan popular del centre. I els veïns que més anys hi han viscut, encara molt més. Cal tenir en compte que els antecedents són els d'una placeta que era un dels principals accessos al centre de la ciutat per als que, fins i tot amb vehicle, venien del sector de les Tries i Sant Miquel. Això sol ja hi donava molt de moviment i molta vida. Hi havia un ferrer, un electricista, un pastisser i, entre molts altres negocis, el popular hostal de Ca la Boera. Amb els anys, s'hi van obrir i tancar altres negocis més efímers. En la dècada dels vuitanta del segle passat, però, aquest espai, igual que els de molts altres nuclis històrics del país, va anar patint un procés de degradació urbanística i social que el van convertir en quasi inhòspit i sense cap establiment comercial obert. Es pot dir que només les cercaviles de la faràndula olotina que hi passa i que hi fa parada cada any per les Festes del Tura i la del Carme, han trencat durant molts anys aquesta fesomia tètrica de la plaça, i per només uns minuts. Qui més s'ha entossudit a mantenir-hi el caliu, però, ha estat l'associació d'amics del porc i del xai, que hi han fet ballar cada any el seu gegant i que hi han tingut a pocs metres, a l'antiga fàbrica de Can Tané, la seu operativa. És per això que la plaça ara hi té dues escultures d'Àngel Rigall al·lusives al seu gegant i al seu nom, un porc i un xai, que recorden els seus orígens, l'aposta que sempre han fet per les activitats populars i en espais del centre i que, a més, deixen constància que els Aoapix ja han fet vint anys.

La plaça ha estat objecte de l'ampliació i de la remodelació urbanística subvencionada per la llei de barris. El primer de maig passat, la va inaugurar el conseller del ram, Joaquim Nadal. Hi havia molta gent. Els més emocionats eren els familiars dels veïns de sempre, els d'en Pep de cal peroler, d'en Joan fuster, d'en Xico de la Boera, d'en Cesc de cal baster, d'en Pi pastisser, entre molts d'altres. La remodelació urbanística torna a donar esplendor a la plaça, i això és un bri d'esperança perquè torni a recuperar la vitalitat que la va caracteritzar anys enrere. Tots tenen prou clar que els anys no es recuperen, però també l'esperança que el futur de la plaça Campdenmàs serà diferent, però igual d'esplendorós. Perquè no se'n perdi el record, però, l'Ajuntament ha editat un joc que hi contribuirà.