La consulta de la Diagonal fa aigües
El rocambolesc embolic per la votació de l'alcalde i la usurpació del sufragi del líder del PP enverinen el procés
El d'ahir va ser un veritable dimecres negre per a la consulta de la Diagonal. Les incidències amb el sistema de vot electrònic i la sensació ja més que evident que el procés ha degenerat en un plebiscit polític en tota regla, dessagnen una iniciativa que cada cop sembla més desconnectada del futur urbanístic de l'avinguda. Si a això s'hi sumen diversos episodis aparentment desconnectats que van tenir lloc ahir, aquestes percepcions s'aguditzen.
El primer va ser l'enrenou al voltant dels problemes que va tenir dilluns l'alcalde, Jordi Hereu, per emetre el vot en un centre de les Corts. Arran d'una notícia apareguda ahir al diari La Vanguardia, el govern va haver de donar explicacions sobre aquest episodi, que en circumstàncies normals no passaria d'anècdota. El mateix executiu municipal, però, es va encarregar d'alimentar les suspicàcies parlant a través de diverses veus que oferien versions clarament contradictòries entre si. Ens situem en context. Inicialment, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, va confirmar que durant la votació es va produir una incidència tècnica, però que tot i això el sufragi d'Hereu va quedar enregistrat. Va afegir que més tard, però, i a causa dels dubtes generats pels problemes informàtics, es va fer una comprovació que va constatar que el vot s'havia emès. Només uns minuts més tard el mateix alcalde de Barcelona va explicar que, en realitat, aquest sufragi no va quedar confirmat i, a més, era erroni. Per tant va ser dilluns a la tarda, i sense càmeres ni periodistes, quan l'alcalde va votar.
A banda d'una falta d'estratègia comuna, l'afer és una mostra il·lustrativa dels maldecaps que dóna el sistema de vot electrònic de la consulta. Una situació que ahir, també ahir, va quedar patent amb un exemple molt més greu. El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, no va poder votar inicialment ja que algú ho va fer en nom seu a través d'internet després d'accedir a les seves dades personals. Un afer que finalment es va solucionar i que acabarà amb una denúncia judicial, però que mostra les escletxes de seguretat que té la plataforma de votació.
A tot això, ahir, més ahir, el líder d'ERC Jordi Portabella va emetre el seu vot. I el precursor de la consulta ciutadana i aliat extern del govern, va optar per la C. Ho va justificar recordant que aquesta és una possibilitat que també aposta per la transformació de la Diagonal, tot i que amb criteris urbanístics diferents als que plantegen l'opció A i B. Aquesta tria té un gran valor polític, ja que els partidaris de facto de la C passen a ser majoria al ple. En inversa proporció, l'equip de govern queda en una situació molt i molt precària pel que fa a l'esdevenidor del projecte. I en termes polítics, també.
I finalment, CiU ahir va denunciar noves presumptes incidències del procés. Com ara que es pot votar presencialment en punts que no consten com a oficials, com són les seus dels sindicats CCOO i UGT. També van apuntar que alguns organismes municipals, com ara l'oficina d'atenció ciutadana de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà, estan paralitzats perquè els seus funcionaris estan treballant per a la consulta.
La participació s'anima i ja arriba al 4,45%
Pràcticament l'única bona notícia que va tenir ahir el govern municipal van ser els nivells de participació de la consulta, que apunten una tendència a l'alça. Així, dilluns van votar 25.379 persones i dimarts ho van fer 37.559. El còmput global eleva a 62.938 els sufragis emesos fins a les dotze de la nit d'abans-d'ahir, fet que representa un 4,45% del cens total. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, va qualificar ahir d'«alt» aquest nivell de participació, i va afegir que el sistema de votació ja està pràcticament normalitzat. Només en alguns punts presencials que tenen tecnologia 3G, es registren incidències ja molt puntuals. Paral·lelament els membres de la mesa de garanties del plebiscit, l'equivalent a una junta electoral, van reunir-se dimarts amb els responsables de les dues empreses –Indra i Scytl– que s'han encarregat de tot l'operatiu logístic de la consulta. De la trobada no en va sortir cap dictamen, però sí la recomanació de la mesa que cal reforçar les aplicacions perquè no es produeixin més contratemps d'aquí a diumenge.
El vot que Hereu no va arribar a emetre
Dilluns, a les 10 del matí, quan la consulta tot just havia arrencat i la fiabilitat del sistema informàtic era encara una incògnita, l'alcalde de Barcelona va voler votar al districte de les Corts. Davant d'una legió de periodistes, ja es va poder constatar que hi havia quelcom que no anava fi. El diari La Vanguardia va publicar ahir un extracte de la conversa que Hereu va tenir en aquell moment amb un tècnic informàtic sobre els problemes que estava tenint el sistema. Del citat diàleg també es desprèn que l'alcalde com a mínim no va dir tota la veritat quan, davant dels mitjans de comunicació, va proclamar que havia pogut exercir el seu vot. Tot plegat no hauria passat d'aquí si ahir l'incident no hagués agafat volada pels discursos discordants que va emetre el govern. Primer, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado –que va assegurar que no havia parlat amb Hereu de l'episodi–, va garantir que el vot va quedar registrat al moment, ja que fins i tot el sistema informàtic així ho va corroborar amb un missatge de confirmació. Segons aquesta tesi, al cap d'una estona Hereu va voler comprovar aquesta fet, amb resultat afirmatiu. Però el mateix alcalde, fins a dos cops, va tirar per terra aquest argumentari. Va assegurar que en cap moment va llegir cap missatge de confirmació, ja que de fet el sistema es va bloquejar gairebé al final. Tot i això, l'alcalde va assegurar que la seva percepció era que el vot havia quedat registrat, i per això així ho va verbalitzar a la premsa. En la pràctica, però, en tenia dubtes, i per aquest motiu la mateixa tarda va demanar una comprovació. I, efectivament, el sufragi no havia quedat gravat, amb l'agreujant que l'opció de vot que hi figurava, pendent de confirmar, no era la que l'alcalde havia triat. Tot plegat, un poema.
Trias no la impugnarà
El grup municipal de CiU continua insistint que la consulta de la Diagonal és poc menys que un desori en què, a més, no es respecten les regles bàsiques de joc. L'opció C, que cal recordar que en les pantalles de votació no figura amb aquesta grafia, continua estant marginada de manera sistemàtica de la propaganda institucional i, a més, les queixes que estan formulant a la mesa de garanties sistemàticament no són ateses. Tot i això, el president del grup municipal, Xavier Trias, va garantir ahir que la seva formació no impugnarà la consulta. «Ni se'm passa pel cap fer-ho, perquè la nostra aposta és que les coses es facin bé» va postil·lar. Això sí, el regidor de la formació Antoni Vives ha demanat una reunió extraordinària de la comissió de Presidència, de la qual és president, per tractar únicament i exclusivament de la consulta.
El líder del PP no pot votar després que un desconegut ho faci en lloc seu a través d'internet
L'Ajuntament denuncia el cas als jutjats en considerar que s'han comès tres delictes
f. espiga
Amb la voluntat confessa de votar per l'opció C, Fernández Díaz va acudir ahir a 2/4 d'onze del matí a emetre el seu vol al centre cívic Teixonera. La seva sorpresa, però, va ser majúscula quan en el moment de verificar les seves dades, el personal de suport li va comunicar que en el registre informàtic constava que ja havia votat. Concretament a les 12.23 hores de dimarts, quan el dirigent popular estava justament fent una roda de premsa al Poble Nou. Immediatament es va posar en contacte personalment amb el regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, per comunicar-li un incident d'una gravetat notòria. Resoldre'l va ser rutinari, ja que després de signar una declaració jurada conforme ell no havia emès cap vot, Fernández Díaz va poder votar posteriorment amb tota normalitat.
Els primers indicis apunten que l'usurpador va aconseguir per internet el número del DNI i la data de naixement del polític del PP. Posteriorment només va haver de demanar la clau de vot que es rep al telèfon mòbil que s'indiqui, i que no té perquè ser propietat del votant. Aquest procediment ja havia estat denunciat per CiU com una de les vies per poder fer frau. De fet, ahir mateix una plana web detallava, pas per pas, el camí que s'havia seguit per usurpar les dades de Fernández Díaz.
L'Ajuntament, conscient que es tracta d'un precedent perillosíssim, va voler actuar ahir de manera expeditiva denunciant el cas als jutjats ja que l'autor del frau podria ser responsable dels delictes de suplantació d'identitat, falsificació documental i contra la protecció de dades personals. El rastreig del telèfon mòbil que es va utilitzar en el frau, serà clau per descobrir-ne l'autor.
ICV insisteix pel tramvia
EL PUNTEl president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, va tornar ahir a defensar les virtuts del tramvia com a transport públic i va insistir que «és la resposta més ajustada» per a la Diagonal. Gomà ho va fer amb números a la mà i va recordar que «si avui entrés en funcionament la connexió dels dos tramvies per la Diagonal el Trambesòs guanyaria fins a un 186% de passatge, mentre que el Trambaix registraria increments de fins al 34%». En un acte celebrat a l'extrem final del Trambaix a la Diagonal amb càrrecs locals d'ICV-EUiA del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord, Gomà va posar en relleu la «dimensió metropolitana» d'aquesta connexió i la seva contribució per fer «que el transport públic guanyi la batalla al cotxe en les entrades i sortides de Barcelona».
