Picar i coure

Els valencians tenim, per a posar de manifest que sentim una sensació neguitosa en alguna part de la pell del nostre cos, els verbs picar i coure. El primer el fem servir quan volem expressar que la sensació que sentim és de cuscanelleig intens, de picoretes, de cuscanelles, i el segon quan la sensació que notem és de cremor, d'ardència.

També tenim els substantius picor (o picassor) i coentor (o coïssor), que també usem de manera diferent, així com l'adjectiu coent que emprem per a dir que notem sensació de coentor o que alguna cosa produïx coentor. Les definicions són les següents:

picar. Sentir en una part de la pell del nostre cos una sensació molesta de cuscanelleig intens que ens impulsa a rascar-nos. Exemple: Em pica la cama dreta.

coure. 1. Sentir en una part de la pell del nostre cos una sensació d'irritació viva, penetrant, ardent, que s'assembla a la produïda per una cremada i que resulta molt molesta i fins i tot pot arribar a originar rubefacció. Exemple: Em couen els ulls. 2. Causar, produir la sensació descrita. Exemple: Eixos vitets couen molt.

picor o picassor. Sensació molesta de cuscanelleig intens que sentim en una part de la pell del nostre cos i que ens impulsa a rascar-nos. Exemple: La sarna produïx una picor desesperant.

Cal aclarir que la paraula valenciana picor és sempre del gènere femení —la picor— mentres que el seu equivalent castellà —el picor— és masculí. Recordem la locució valenciana més vell que la picor que s'usa per a expressar que alguna cosa és molt antiga.

coentor o coïssor . Sensació d'irritació viva, penetrant, ardent, que sentim en una part de la pell del nostre cos, que s'assembla a la produïda per una cremada i que resulta molt molesta i, fins i tot, pot arribar a originar rubefacció. Aquesta sensació solen produir-la determinats agents en algunes parts molt sensibles de l'organisme, com ara l'all i el vitet en la llengua i el paladar, l'alcohol en una ferida o en un ull, etc., però també podem tindre, per exemple, coentor en els ulls pel simple fet d'haver fixat excessivament la vista. Les paraules coentor i coïssor tenen exactament el mateix significat, però els valencians únicament usem la primera.

coent . 1. Que patix coentor, que és atacat per la coentor. Exemple: Jo no puc menjar vitets perquè em deixen la llengua coenta a més no poder 2. Que produïx coentor. Exemple: Les cebes novelles no són gens coentes.

La saviesa del nostre poble ha creat una dita referida a les ferides que ens diferència d'una manera molt clara els dos conceptes expressats. La dita és: si cou, cura, i si pica, madura (així com la variant quan cou cura i quan pica madura) ¿Què significa? Hi ha la creença popular que tot allò que, quan ho posem damunt d'una ferida, produïx coentor, ajuda a curar-la.

Recordem la dita conegudíssima i molt usada tot lo que cou, cura. L'alcohol etílic o esperit de vi, que des d'antic s'usa com a desinfectant, quan el posem sobre una ferida, produïx una gran sensació de coentor i una certa irritació, però mata els microbis i, per tant, evita que la ferida s'endenye i ajuda a què es produïsca la curació. Probablement les dites si cou, cura i tot lo que cou, cura es van inventar, simplement, com un intent d'aconhortar la persona —sobretot si era un xiquet— que, com a conseqüència de rebre un certa quantitat d'alcohol etílic sobre una ferida, sentia una gran coentor, un dolor intens, fort, agut, molest, com si fóra una cremada. Dir-li una frase d'aquestes era com dir-li: «aguanta't el dolor, que el fet que et coga significa que la ferida està ja curant-te-se i, per tant, aquesta coentor que et fa tan de mal, és bona per a tu». A força de repetir-ho, la gent va acabar creient-se que «totes les coses que couen, curen», afirmació que, evidentment, no és pas vertadera.

Aquest és el significat de la primera part de la dita: si cou, cura. La segona part de la dita —si pica, madura— significa que, quan la ferida està curant-se, el fet de créixer carn nova i pell nova produïx sensació de picor. Això significa que la curació de la ferida va per bon camí. El que hem de procurar és no rascar-nos i arrancar-nos la crosta.

Cal recordar que els valencians també usem la paraula coentor, en sentit figurat, com a equivalent a 'cursileria, presumpció ridícula' i l'adjectiu coent amb el significat de 'cursi'.

El castellà té el verb escocer que equival al nostre verb coure i el substantiu escozor que equival als nostres coentor i coïssor, però el problema rau en el fet que la llengua castellana no disposa d'un adjectiu d'aquesta família que puga traduir el nostre coent. Per a expressar la idea que alguna substància té la capacitat de causar en nosaltres una sensació de coentor, el castellà usa la paraula picante.

Com que el castellà se'ns fica en el cervell d'una manera subreptícia i subliminar, a la mèu-mèu, com si fóra un malfactor, i canvia en la nostra ment les nostres pròpies estructures lingüístiques sense que ens n'adonem, en lloc de dir que una cosa és coenta, acabem dient que és picant i, com a conseqüència, en lloc de dir que cou, diem que pica. Mal camí, aquest, que du clarament a la despersonalització de la nostra llengua.

Que les persones del carrer que parlem valencià confonguem tant coure i picar com coent i picant, és gravíssim, però el que és tremendament greu és que ho confonguen els responsables d'elaborar la llengua normativa, aquells que ens diuen quines són les formes que devem usar en la llengua culta i quines no, aquells que elaboren els diccionaris normatius. Si llegim l'entrada picar en el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans trobarem: «Causar (en alguna part del cos) una sensació viva, penetrant, causar coïssor, ardència», i l'exemple: «Aquesta botifarra pica molt: crec que hi ha massa pebre». En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana i en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera trobem exactament la mateixa definició i el mateix exemple. Jo sabia que picaven les vespes, les abelles, els tavans, els escurçons, però no sabia que picaren les botifarres. Potser en algun lloc que desconec els nostres lingüistes ens diuen que les botifarres també mosseguen. Per si un cas, cal que siguem molt prudents i anem molt amb compte amb les botifarres, no siga cosa que ens ataquen a la traïdoria.