El temps ho dirà

En la roda de premsa posterior a la concessió dels premis del recentment acabat festival de Canes, Víctor Erice, membre del jurat, va recordar que el temps passa i les pel·lícules resten, però no totes. Hi va afegir que el pas del temps concedirà el valor real als films que figuren en el palmarès de la 63a edició i que, en tot cas, demanava perdó en el cas que el jurat s'hagués equivocat. A l'endemà, el crític de referència del diari més venut a l'Estat espanyol publicava una crònica en què afirmava que, amb la concessió de la Palma d'Or al film tailandès Oncle Boonmee, que se'n recorda de les seves vides anteriors, el jurat consagrava un invent exòtic que la consigna dels avantguardistes (també anomenats exquisits del no-res) s'ha proposat col·locar de clandestina i efímera moda. Hi afegia més coses, però amb aquest comentari n'hi ha prou per saber que el crític té clar que la pel·lícula d'Apichatpong Weerasethakul està condemnada a l'oblit perquè fins i tot els seus defensors només es proposen col·locar-la com una moda clandestina i efímera. Una aspiració que seria molt trista i inútil. No tinc la pretensió de parlar en nom de tots els defensors de l'Oncle Boonmee, que, tenint presents els aplaudiments al final de les projeccions i els «bravos» al cineasta quan va recollir la Palma d'Or, són més que els suposats quatre arreplegats pedants que conformen una crítica de cinema que, segons el crític de referència, només té com a presumibles lectors els propis firmants i els col·legues del costat. Només puc parlar per mi mateixa perquè cadascú viu, estima i, en tot cas, defensa les pel·lícules a la seva manera. O al contrari. A mi el film em va fascinar visualment i em va commoure com s'acosta al viatge d'un home cap a la mort. A partir d'aquí, m'agradaria recomanar-la com qui li diu a un amic que s'obri a una aventura que reclama la seva imaginació. Potser m'equivoco i el temps així ho revelarà. Tampoc no em faria res demanar perdó. Els crítics i les crítiques sí que som una cosa efímera condemnada a l'oblit.