cultura

El Montnegre, en vers de Perejaume

L'Espai Brossa recupera el joc de veus d'«Obreda», estrenat al Barribrossa

La directora Mireia Chalamanch i l'actriu Anna Maluquer van enllaçar el projecte d'Obreda amb un parell de sopars amb Perejaume, el qual va voler que fos la intuïció d'ambdues noies la que seleccionés i donés el ritme a l'espectacle. No volia tornar a tenir més veu en la nova producció, tot i que sí va voler veure una preestrena, de la qual va sortir gratament sorprès: «Em va semblar més terapèutic» no ser-hi, comenta. I és que «si fas de creador en un país petit» pot fer que acabis sentint-te com un «capgròs, en què sempre hi ets tu».

Perejaume sabia bé com anava evolucionant l'espectacle a través de correus electrònics que s'enviaven amb les dramaturgues. Anna Maluquer recordava ahir que sí que volia que hi fos un vers que marca la tesi d'un llibre de poemes, publicat el 2003, una vintena d'anys després del seu volum anterior, Oli damunt paper: el vers en qüestió.

Chalamanch va trobar en Obreda, el repte creatiu que buscava. Va captivar-la la capacitat d'exigència de Perejaume amb si mateix i la voluntat de compartir les seves troballes. L'autor confessa que escriure un vers és lent i exigeix reescriptura i que té un encant quan es troben noves connexions de discursos racionals, quan troben dreceres dins del cap.

La posada en escena d'Obreda és despullada; es vol donar la màxima força a la veu. La directora explica que el procés ha anat del límit a la llibertat, de les arrels a les ànsies de volar, però sempre intentant mantenir-se en equilibri al centre. Cornudella entén que es faci un espectacle poètic amb els versos de Perejaume perquè necessiten ser dits en veu alta. Les dramaturgues recomanen deixar-se persuadir per les veus i no forçar l'anàlisi freda. Perejaume, juganer, crea paraules noves d'una gran sonoritat, i captiva, sempre lúcid.

Cinc arbres en un any

Com és la Natura que il·lustra Perejaume a Obreda? El canvi climàtic fa estralls? L'autor considera que hi ha tres grans elements extraordinaris que es reprodueixen a la Terra: el bosc, l'aigua i el desert. Ara la humanitat està construint un espai nou: el de l'urbanisme. Però aquest conviu amb els altres. De fet, explica Perejaume, mai com ara els boscos han tingut tanta potència al Maresme (prefereix no parlar de la devastació forestal a nivell mundial), ja que els pagesos han deixat de netejar i serrar arbres al bosc. Però, d'altra banda, també s'exclama que en només un any han caigut cinc arbres monumentals al voltant del Montnegre. «Diuen que és per les nevades o els fongs, però ha nevat molts cops en els seus 700 anys de vida.» L'editor Jordi Cornudella té una explicació provocadora: «Tots cinc estaven farts de viure.» Per l'editor, la mirada de Perejaume a la natura és neta: no aprofita la natura per expressar el seu estat d'ànim, com ho fan els romàntics, ni endreça les idees en un jardí noucentista; ell vol ser veu del paisatge com un receptor neutre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.