Girona celebra el centenari del “ciutadà” Santiago Sobrequés
El saló de descans del Teatre Municipal es va omplir d'autoritats, familiars i ciutadans que van voler participar en l'acte institucional del centenari de l'historiador gironí
El seu vessant cívic va ser honorat
El majestuós saló de descans del Teatre Municipal de Girona va quedar ahir petit per celebrar el primer acte, l'institucional, de la commemoració del centenari de Santiago Sobrequés i Vidal (1911-1973), professor, historiador i, sobretot, com van remarcar i repetir constantment els ponents, “ciutadà” gironí. L'acte, amb què es va presentar el programa d'activitats del centenari i es va aprofitar per fer una glossa a tan il·lustre personatge, va comptar amb la presència d'una àmplia representació de la família de Sobrequés i de nombroses autoritats, encapçalades per l'alcaldessa, Anna Pagans; el director dels Serveis Territorials de Cultura, Antoni Baulida; el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, i la rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli.
Tots ells van destacar diferents vessants de la seva figura, des del docent al cultural, passant pel cívic, al qual es va fer molt èmfasi pel fet que Santiago Sobrequés va participar en nombroses iniciatives ciutadanes. També es va remarcar la seva destacada tasca per impulsar l'“embrió” del que ha estat la Universitat de Girona, motiu pel qual la rectora Anna Maria Geli el considera la vertadera “ànima” d'aquesta institució.
Pel que fa a la representació familiar, qui millor que Jaume Sobrequés, catedràtic d'història contemporània (UAB) i president de la comissió de centenari de Santiago Sobrequés i Vidal, per encapçalar-la. Ell va ser l'encarregat de destacar un per un el programa d'actes del centenari i oferir els agraïments a tots aquells que han fet possible aquesta iniciativa. El fill de Sobrequés va voler recalcar que aquest centenari enllaça a la perfecció amb el de Jaume Vicens Vives, el centenari del qual “ara agonitza per emergir-ne un altre d'una íntima amistat seva”. Tampoc es va estar de reconèixer que la ciutat honrarà “un dels seus fills, que sempre va mostrar un compromís irrompible en viure i treballar sempre a Girona”.
D'altra banda, el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó va oferir als assistents un parlament –el més aplaudit de la nit, i que va emocionar visiblement Jaume Sobrequés– centrat a destacar precisament el vessant de “ciutadà”, el que, segons diu, li és el “ més conegut, viscut i compartit”. Per una banda va destacar la seva tasca com a periodista en publicacions com Destino i Presència i, per l'altra, va concloure que, malgrat la seva mort prematura als 61 anys, són moltes les “empremtes” que ha deixat en les moltes entitats en què va participar (UdG, Òmnium Cultural, Llibreria Les Voltes, Premi Prudenci Bertrana, GEiEG...), “la cristal·lització del seus somnis”, tal com les va anomenar Aragó.
El catedràtic d'història Joaquim Nadal va cloure l'acte recordant la seva relació amb Santiago Sobrequés –el seu sogre– amb la lectura de la correspondència dels darrers anys de la seva vida.
Paul Preston presentarà ‘L'holocaust espanyol'
La comissió del centenari també impulsa una exposició i la publicació d'obra inèdita i dispersa, reedicions i obres d'encàrrec sobre l'historiador gironí
RedaccióEl programa d'actuacions que s'anuncia, al voltant de la celebració del centenari del naixement de Santiago Sobrequés i Vidal és dens i complet. A l'acte oficial d'ahir s'hi ha d'afegir el que recentment tindrà lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, amb l'organització d'un exposició sobre la figura de Sobrequés, el comissari de la qual serà el seu fill, Jaume Sobrequés, i el director museogràfic Pere Freixes. La mostra, Santiago Sobrequés i Vidal. Un compromís amb Girona (1911-2011) s'inaugurarà el 15 d'abril (19.30 h).
Pocs dies després, el 19 d'abril (19.30 h), tindrà lloc el que és un dels actes més destacats, segurament pel relleu de les persones que hi participaran. Es tracta de la presentació del llibre L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant i després de la Guerra Civil, de Paul Preston, a càrrec de Josep Fontana i amb la presència de l'autor. Aquesta obra és la guanyadora del Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal, i editada per Editorial Base.
Un altre acte previst és la celebració d'una jornada científica, un simposi que es durà a terme el 14 d'octubre a la Universitat de Girona, en el qual diversos historiadors valoraran i ponderaran les aportacions científiques de Sobrequés en cadascuna de les etapes en què va treballar. D'altra banda, també s'organitzaran actes d'homenatge als centres d'ensenyament de les comarques gironines que duen el nom de l'historiador, uns actes que tenen com a finalitat divulgar entre els estudiants la figura i obra de Sobrequés, així com debatre en taules rodones, amb antics alumnes i companys de Sobrequés a l'Institut de Girona la seva faceta pedagògica i docent. Aquests actes inclouen promoure l'elaboració de treballs escolars sobre l'historiador gironí.
Uns dels punts més ambiciosos dels actes és el que es substanciarà en col·laboració amb l'Editorial Base, de la qual Sobrequés es va ser cofundador del 1972. Es tracta de promoure un seguit d'edicions i reedicions d'obres de Sobrequés, així com la publicació d'estudis sobre la seva figura i obra. Així, es publicarà obra inèdita i dispersa, es reeditaran obres, la majoria revisades, com Els barons de Catalunya, Els grans comtes de Barcelona o El compromís de Casp i la noblesa catalana, i s'encarregaran una biografia de Sobrequés, una bibliografia completa i es farà un número monogràfic o dossier extraordinari dedicat a Sobrequés a la Revista de Girona, que edita la Diputació.
El medievalista que estimava Girona
Sobrequés va refermar el prestigi científic sempre prop de la seva ciutat natal
E.V
L'aportació de Santiago Sobrequés a la historiografia catalana no es podria entendre sense el seu vincle gironí. Va ser a la ciutat natal on va sentir per primera vegada el magnetisme de la història, estimulat per un ambient familiar propici, fill com era de professors de l'Escola Normal de Magisteri. D'ells també heretaria la passió per la docència, que lluny de veure com un entrebanc en la seva carrera d'investigador, contribuiria a dignificar amb una quinzena de manuals pensats per a l'ensenyament mitjà, publicats a l'editorial del seu amic Jaume Vicens Vives, que es convertirien en un referent per a tota una generació d'estudiants de la postguerra. Tot i que la seva primera destinació, un cop llicenciat, va ser a l'Institut de Terrassa, entre 1933 i 1937, i que després de la guerra, on va combatre al front del Segre, hauria de pelegrinar primer a un institut femení de Màlaga i després al de Figueres, no va deixar d'esforçar-se per obtenir plaça a Girona, que obtindria finalment per oposició el 1943. És a partir d'aquest any que la seva activitat científica es multiplica, sigui col·laborant en la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins, el 1946, com ampliant el seu treball de doctorat (1950) sobre els antecedents de la guerra civil catalana del segle XV amb una prolífica producció historiogràfica, que inclou nombrosos estudis sobre l'edat mitjana a les terres de Girona. Tot i els reconeixements, no va voler abandonar mai Girona, on va significar-se també pel seu compromís cívic i cultural, implicant-se en el Cercle Artístic, el GEiEG, el Premi Prudenci Bertrana o Òmnium Cultural.