cultura

Onze prismes

El Museu de l'Empordà presenta ‘Peces escollides', mostra en què s'ofereixen onze mirades transversals a través de peces de la col·lecció

L'exposició, que s'inaugura avui, s'ha conformat a l'aportació d'onze coneguts empordanesos

En el marc de les Fires de la Santa Creu, el Museu de l'Empordà ha organitzat una proposta artística d'allò més genuïna. Es tracta d'una exposició en què s'ha convidat onze empordanesos als quals s'ha encomanat realitzar una sèrie de mirades transversals a la col·lecció del museu. Des d'un forense a una actriu, passant per una dissenyadora de moda, els onze han hagut d'escollir diverses peces de la col·lecció i interpretar-les a partir del seu bagatge professional, realitzant així una nova aportació que permet gaudir-ne des d'un nou prisma. De la mateixa manera, la proposta contribueix al reforçament del valor patrimonial de les peces del museu i a l'enriquiment de l'experiència cultural del visitant.

La mostra, que s'inaugura avui a les dotze del migdia, la integren tant les peces de la col·lecció escollides pels convidats com les seves aportacions, siguin audiovisuals, sonores, textuals o dramatitzades. L'objectiu és que l'exposició reculli una pluralitat de mirades com més àmplia millor.

Per començar, el forense Narcís Bardalet ha realitzat un comentari forense de l'obra en què descriu la mort que va tenir Jesucrist i desfà certs tòpics de representació iconogràfica de la crucifixió. L'actriu figuerenca Àngels Bassas ha escrit dos textos en relació amb la maternitat i la paternitat en què evoca els sentiments que li han suggerit les peces de la seva tria. L'enòloga Anna Espelt estableix un seguit d'analogies entre un escif grec i les copes de vi actuals mitjançant una instal·lació. I el cineasta Lluís Galter presenta un original experiment audiovisual i l'artista Jordi Mitjà aporta una instal·lació de fotografia i pedra pintada.

Pel que fa al músic Pau Guillamet, conegut com a Guillamino, ha treballat una creació musical inspirada en els jocs suggeridors que la peça de Jordi Mitjà porta associats, com ara l'evocació de la figura del flâneur i la creació de fakes. Carles Mallol ha escrit per a l'ocasió dos textos de gran càrrega dramàtica –un per a cada un dels vestits– dels quals l'actriu Marta Corral realitza una lectura dramatitzada que el visitant podrà escoltar mentre contempla aquests vestits amb ànima de personatge. L'arquitecta Sílvia Musquera traça una analogia entre el moble i un edifici a partir de les pautes compositives de tots dos objectes. Quant a l'escriptor Vicenç Pagès, desgrana mitjançant frases breus les sis raons que l'han portat a triar un exvot. El zoòleg Jordi Sargatal ha triat dos paisatges a l'oli flamencs i n'ha elaborat un comentari naturalista. La dissenyadora de moda Celia Vela proposa una analogia entre l'estampació d'un vestit i la pintura mural. I, finalment, el cuiner Jaume Subirós ha escollit un bodegó de Masriera amb què ha elaborat una recepta de cuina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.