MARC PARROT

MÚSIC

«Presento sense fer de presentador»

Marc Parrot (Barcelona, 1967) va debutar el 1990 amb el grup Regreso a las Minas i ha publicat set discos en solitari, l'últim dels quals és el CD i DVD en directe «Avions». Curiosament, la seva fama té molt més a veure amb El Chaval de la Peca i, ara, amb «Casal rock», emès per TV3.
Per què ha decidit editar un CD i un DVD en directe després de vint anys de carrera?
–«El directe és una cosa molt efímera i, a més, les nostres gires són petites i les veu molt poca gent. Per tant, vaig pensar que estaria bé enregistrar un concert per deixar-ne constància i tenir imatges de la gira d'Interferència, amb una posada en escena més teatral. De fet, el DVD era la prioritat, però després vam decidir complementar-ho amb un CD perquè ens va sortir un disc en directe molt bo, en què gairebé no han calgut retocs de postproducció.»
Avions... Un títol curiós.
–«És el títol de l'únic tema nou que hi ha en el disc. És una cançó que parla de les lletres de les cançons i dels papers on les escric, que per a mi són com avions de paper que envio als oients.»
–En aquest directe recupera quinze cançons dels seus dos discos en català, Mentider i Interferència, quatre dels dos discos anteriors en castellà, Rompecabezas i Dos maletas, però cap dels dos primers. Ja no li funcionen aquells temes?
–«Crec que Sólo para locos i Sólo para niños segueixen vigents, però jo he anat canviant des del punt de vista musical i de discurs i em sento més còmode amb els últims discos.»
Avions li ha servit per fer balanç i tancar una altra etapa?
–«No, no ho veig així. Simplement, crec que és una altra manera d'apropar-se al meu repertori, tant per a la gent que no em coneixia com per als fans, que hi poden trobar un tractament diferent de les cançons.»
–Serà més o menys el repertori dels concerts d'aquest estiu?
–«Sí... això si surten bolos [riu].»
–Ja fa temps que aposta per l'autogestió, amb un estudi de gravació, un segell discogràfic i un equip propis, com si s'hagués avançat a les crisis, a la global i a la discogràfica.
–«El model ha canviat molt i els músics també ho hem de fer. L'amateurisme s'ha fet l'amo de la música a través de les xarxes socials. Per tant, el nostre model ja no es pot basar només en la venda de discos i els concerts, i els artistes ens hem de replantejar el que fem i diversificar la nostra feina. En el meu cas, ho he fet a través de la producció, l'estudi, etc.»
–I la televisió. Com veu el seu paper a Casal rock?
–«El més important és que és una feina en què no he hagut de forçar res, ni representar un paper que no té res a veure amb mi. De fet, presento el programa sense fer de presentador. La veritat és que aquest treball amb la gent gran ha estat tota una transgressió fantàstica, que ha tingut les seves dificultats, però també ens ho hem passat molt bé tots plegats.»
–Ha estat tot un fenomen, que ha atret públic de totes les edats.
–«Sí, la resposta del públic ha estat increïble. Hem tingut moltes peticions per assistir al concert final, però ja el vam fer el dia 1 d'abril a Luz de Gas –la mateixa sala on es va gravar Avions–, perquè tot el programa es va gravar abans d'emetre's, i tampoc no està previst que es facin altres concerts amb els avis, perquè teníem molt clar que això no s'havia d'explotar, com passa en altres programes.»
–L'èxit de Casal rock el pot ajudar a tenir més concerts?
–«És possible, encara que només sigui perquè la gent et reconeix més i et té més al cap. Però per part meva no hi ha premeditació ni intento aprofitar aquesta faceta de personatge públic per difondre la meva música. Més aviat, la televisió em permet després fer els discos que faig, al meu aire. Tot és qüestió d'equilibri.»
–Altres projectes?
–«Amb la il·lustradora Eva Armisén –que, de fet, és la meva dona– estem preparant per a la tardor vinent un llibre CD infantil titulat Què em passa?, que inclou sis cançons sobre els sentiments: M'he enamorat, Quina ràbia, Tinc por, Et trobo a faltar, M'he posat vermell i Meu. També hem fet diverses coses per al Club Súper 3. És que tenim dos nens [riu]. M'agrada fer discos familiars, per compartir, que no ratllin els pares i que proposin temes per parlar-ne. També estic preparant amb Ramon Simó un espectacle sobre els 50 anys de la Nova Cançó, que es podrà veure al festival Acústica de Figueres i al Mercat de la Música Viva de Vic.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.