Miquel Berga és, precisament amb una conferència sobre Agustí Centelles, un dels participants de l'ambiciós col·loqui internacional Reflexionant l'exili, organitzat pel Museu Memorial de l'Exilide la Jonquera (Mume) i que se celebrarà en aquest mateix museu el 20, 21 i 22 de novembre vinent com a culminació del setantè aniversari de l'inici de l'èxode republicà.

Segons explica el director del Mume i del col·loqui, Jordi Font, aquest esdeveniment pretén aportar un enfocament original a partir de la interpretació de l'exili, sense oblidar els aspectes historiogràfics, des de disciplines com ara l'art, el cinema, la literatura o la memòria oral. «L'objectiu principal és una reflexió global sobre allò que va significar l'exili més que no pas l'aportació de noves dades. Així, al costat d'autoritats en la matèria sobre la història de l'Exili com Geneviève Dreyfus-Armand, exposaran els seus punts de vista especialistes en cinema, com Àngel Quintana, la professora d'estudis culturals de la Universitat de Londres, Mari Paz Balibrea, i la filòsofa Fina Birulés. El col·loqui es dividirà en tres grans blocs que analitzaran l'exili des d'una perspectiva històrica, des de les seves expressions artístiques i, finalment, abordant la memòria i el testimoni. El col·loqui, la inscripció al qual costa 30 euros, no és només obert a especialistes sinó al públic en general, i la voluntat de la direcció, segons exposa Font, és «que tingui un caràcter transfronterer». Les ponències seran aplegades en un llibre que, en català, publicarà l'editorial Afers, mentre que Mare Nostrum ho farà en francès.

Nascut a València però resident a Barcelona des que tenia un any, Agustí Centelles va ser, durant la República, col·laborador de La Publicitat, Diari de Barcelona, Última hora i La Vanguardia. Durant la guerra va estar al front d'Aragó. A l'exili, va estar internat al camp de Bram. El 1976 va poder recuperar la maleta amb els negatius que havia deixat amagats a França.