L'Ajuntament està mirant d'implantar a la ciutat els aparcaments tipus iglú, que permeten, amb un registre previ, guardar les bicicletes en aquests punts sense el perill que les robin. També es vol que les companyies de bus interurbà incloguin en el bitllet la cessió de bicicletes als usuaris, per facilitar els desplaçaments des de l'estació fins al lloc de destí dels passatgers de les línies regulars.

El gran nombre d'universitaris de la UdG ha provocat que volgudament no s'hi situïn parades del Bicing per evitar descompensar les estacions que s'instal·lin. Per contra, l'Ajuntament preveu buscar nous sistemes que potenciïn l'ús de la bicicleta privada entre els universitaris. De moment se seguiran cedint a la UdG les bicicletes que ningú reclama del dipòsit. En paral·lel, es busca un sistema que permeti als estudiants deixar les bicicletes als aparcaments de la ciutat que depenen d'una concessió municipal. Això suposarà un règim de prestació diferent al lloguer públic de bicicletes de què podran gaudir la resta de ciutadans, però també se'n vol promoure l'ús. Des de la UdG es detecta un canvi d'hàbits i una disminució de l'ús del cotxe privat.

La policia municipal i l'àrea de mobilitat estan definint un registre de bicicletes per dificultar-ne el robatori. És una petició que des de fa temps reclama la plataforma Mou-te en Bici per evitar els robatoris de les bicis. El consistori també defensa l'extensió de les zones 30 per facilitar l'ús de la bici i preveu fer

campanyes de bon ús i crear zones de seguretat als semàfors de la ciutat.

La posada en marxa, el mes de març del 2007, del Bicing va suposar una autèntica revolució per a la mobilitat de milers de persones que viuen a Barcelona o que s'hi desplacen diàriament per anar a treballar o estudiar. Encara avui, l'èxit continua desbordant totes les previsions i apareix com el principal problema a l'hora de gestionar un servei que el mes de gener passat va superar la xifra dels 100.000 usuaris i que actualment disposa de 6.000 bicicletes i 400 estacions estratègicament repartides per tota la ciutat. Coincidint amb el segon aniversari del servei, gestionat per una empresa concessionària, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va anunciar la decisió d'aturar-ne el creixement quantitatiu per iniciar una etapa de revisió qualitativa. I és que l'existència del Bicing a la capital catalana no es pot explicar sense les avaries –sobretot, provocades pel sistema informàtic– que massa sovint col·lapsen les estacions de manera que els usuaris no poden agafar cap bicicleta ni tampoc deixar la seva. Un altre dels reptes fonamentals que ha hagut d'afrontar l'empresa concessionària va directament vinculat a l'orografia de la capital catalana. Per raons òbvies, són milers els usuaris que agafen la bicicleta als barris de muntanya per anar fins al centre de la ciutat, i molts menys els que es decideixen a pedalar quan el camí fa pujada. Això fa que, a determinades hores del dia, resulti difícil trobar bicicletes disponibles a la part alta, i llocs lliures per deixar-ne en alguna parada del centre. Malgrat aquests problemes, una enquesta recent assenyalava que els usuaris puntuen el servei de Bicing de Barcelona amb un 6,84 sobre 10.