ORIOL GRAU

CAP DE L'ÀREA D'ENTRETENIMENT DE TV3

«He estat a l'altre costat i sé què és»

Actor, guionista i director de teatre i televisió, fa un any que és responsable dels projectes d'entreteniment de TV3. Membre d'El Terrat durant 16 anys i professor de la Universitat Rovira i Virgili, va ser l'artífex d'èxits com la primera «sitcom» «Plats bruts»
Fa un any que és cap d'entreteniment de TV3. La feina ha estat com s'esperava?
–«En primer lloc, m'he hagut d'adaptar a un ritme al qual feia molt temps que no estava acostumat, i a més, fins ara vivia a Tarragona. En aquest aspecte, al principi estava molt a l'expectativa. Hi ha feina de gestió, però com que havia estat (ho sóc en excedència) funcionari del Departament de Justícia, estic acostumat a la paperassa i tot això no m'espanta. I em dedico al que m'agrada més, que és visionar, rebre gent, escoltar projectes. El que em costa més és trucar a les productores i haver de dir que no. Sap greu, sé que s'ha fet amb il·lusió, i com que he estat a l'altre costat de la taula, sé com es viu.»
–Precisament, el fet de venir del món de l'espectacle i no dels despatxos és un valor afegit?
–«Per descomptat. Mai no m'havia posat en el paper de TV3. Jo venia de productora i venia a vendre el meu peix. I realment, després d'assumir que és una tele, que ofereix servei públic, agafes una altra consciència. I per a mi és interessant. N'he tret més que no pas la tele, de moment. És com fer un màster i, a més, em paguen el sou. Em sento superprivilegiat i molt acompanyat. La gent és conscient que jo venia de fora, i m'he sentit molt ajudat per tothom, tant la gent dels platós com l'equip directiu.»
–Ha aconseguit posar una mica d'alegria a la programació?
–«Una mica, sí. I encara estic en la meva campanya. Fins i tot em van arribar a dir ‘el senyor Alegries', en un moment determinat [riu]. El pal de paller de TV3 són els informatius, el rigor, i realment és un referent i és dels espais més vistos. Però a vegades aquesta ombra és molt llarga i potser esquitxava altres coses que no requerien tant de rigor. Intentem entre tots buscar un equilibri, que sigui una tele també divertida i entretinguda. Divertida, sobretot. Ja hi ha espais així, molt puntuals, com l'APM, Polònia, Crackòvia
–Aquests programes que esmenta són d'humor. Tot l'entreteniment s'ha de basar en aquest gènere? Els formats tradicionals d'entreteniment ja no són moda?
–«Em van preguntar ara fa temps si l'entreteniment estava mort. Perquè semblava que la tendència anava cap aquí. Però estic convençut que són coses cícliques. I ara el que és moda, d'aquí a mig any ja no ho serà. Tornaran els concursos de gran format i estem treballant en un projecte d'un gran concurs, amb vista a l'any vinent.»
–Què va fallar amb l' Hora Q?
–«Hi crèiem, realment, tant en el format com en l'equip. A vegades l'encertes i a vegades, no. Però això ha passat sempre. I l'obligació que tenim nosaltres és anar encenent focs, a veure quin agafa.»
–Recuperarà algun format com el que havia fet amb Buenafuente?
–«De moment no entra en les nostres perspectives. El que és evident és que necessites un equip potent, amb una certa solvència per fer-ho. Nosaltres tenim diversos ulls en el mercat i no percebem que n'hi hagi cap. Però aquest país és molt talentós i ho sé per tots els projectes que m'arriben, i segur que algun dia ens apareix.»
Casal rock va ser el primer projecte al qual va donar el vistiplau. És aquest el tipus d'entreteniment que ha de fer TV3?
–«Crec que sí. Perquè, a més de l'entreteniment –té diversió, emoció, sentiment–, els valors que desprèn són superpositius. I això compleix al cent per cent les obligacions d'una tele pública.»
–Hi haurà Casal rock 2?
–«No ho descartem, però amb vista a l'any vinent.»
–Es poden combinar bé, el càrrec i el teatre?
–«És difícil. I és una de les coses que vaig dir a la Mònica [Terribas] quan em va fer l'oferta: no volia deixar de fer les classes a la universitat i el teatre. Perquè formen part de mi.»
–El va sorprendre, la trucada de Terribas?
–«Totalment. No ens coneixíem. Em pensava que seria per dirigir algun programa, i no una àrea. Ella em va dir: ‘Tu no pateixis, que jo sóc el teu primo de Zumosol.' I m'he sentit molt protegit.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.