Sitges revitalitzarà un parc del Garraf en què «no es podrà fer una incineradora»

La instal·lació d'una incineradora de residus al Parc Natural del Garraf és «absolutament incompatible» amb el pla estratègic en el qual han treballat els urbanistes a Sitges els últims dies, segons Albert Barges, responsable de projectes estratègics de la societat municipal Sitges Model XXI, organitzadora de la trobada. Per Barges, la incineradora –un projecte que podria encabir-se a Vallcarca– suposaria «tornar 25 anys enrere», quan la zona va destinar-se a «pedreres i abocadors».

Amb un pla estratègic que planteja tota una sèrie de millores perquè el parc natural atregui el turisme i a la vegada es conservi i es potenciï com l'espai natural que és, l'Ajuntament de Sitges té un motiu més per lluitar contra la incineradora. «M'agradaria que el projecte del parc sigui una realitat i vull dir que, després d'això, no es podrà posar una incineradora en aquest parc», va assegurar l'alcalde de Sitges dissabte, durant la presentació de les conclusions dels experts en urbanisme.

El fet que el parc «no tingui cap referència al mar» és una de les mancances exposades pels urbanistes; per això, els experts aposten per lligar el projecte de reserva marina en el qual treballa Sitges des de fa anys per vincular-lo al parc. En el mateix sentit, el pla estratègic recull la necessitat de «descobrir els penya-segats –una altra part del parc gairebé oblidada– com a punt d'observació del mar», recuperant-ne els camins que hi havia, i convertint-los «en un actiu turístic».

Rendibilitzar el parc és un dels objectius més importants que persegueixen els seus responsables. La rehabilitació de les masies i la recuperació de les vinyes o dels cultius autòctons, i l'aposta per la instal·lació de granges de colònies o l'impuls del turisme rural i el càmping, a més d'alguna activitat de restauració són algunes de les propostes exposades pels urbanistes. Ara, l'únic restaurant de la zona és a la Plana Novella. L'habilitació de circuits per al senderisme i l'ús de la bicicleta són algunes de les altres propostes del pla.

Convertir el problema de les pedreres en un avantatge forma part d'una altra de les idees de l'Associació Internacional d'Urbanistes; fer dels espais de l'extracció de la pedra un auditori o un llac artificial són algunes de les propostes; de fet, una de les idees que defensen els experts és que les pedreres poden ser al parc sempre que se situïn en les zones on produeixin menys impacte per a la fauna i la flora, i quan el seu sistema d'extracció sigui molt menys agressiu per al paisatge.

Per fer possible tot aquest gran projecte, Isocarp planteja que es creï una nova figura de gestió integrada per un consorci dels ajuntaments dels municipis que integren el parc. Aquest nou ens hauria de substituir la Diputació de Barcelona i també hauria de posar en marxa «un nou model de gestió que s'adapti a les noves realitats».