El Tribunal d'Estrasburg avala la il·legalització de Batasuna
Diu que la mesura respon a «una necessitat imperiosa en una societat democràtica»
El govern espanyol respira des d'ahir més tranquil, després que el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, hagués avalat la llei de partits, una polèmica normativa que va ser impulsada pel PP i el PSOE en el marc del pacte antiterrorista subscrit per aquestes dues formacions i aprovada pel Congrés el 2002 amb els vots en contra d'IU, el PNB, el BNG, EA, ERC i la ChA. Per aquestes formacions l'existència d'una llei d'aquesta envergadura suposa privar de drets civils una part de la població i mantenir mesures pròpies d'un estat d'excepció. Fins i tot Amnistia Internacional, va expressar la seva preocupació per l'aprovació d'aquesta llei, ja que per l'«ambigüitat i la imprecisió d'alguns dels seus articles es podrien emprendre processos d'il·legalització de partits polítics que propugnen el canvi de principis constitucionals o lleis de manera pacífica». De fet, han estat moltes les ocasions en què s'ha demanat la derogació d'aquesta normativa, que ha esdevingut la gran eina del govern espanyol, tant quan era a les mans del PP com ara que és a les mans del PSOE, per lluitar contra l'esquerra independentista basca, aïllar-la i deixar-la fora de les institucions democràtiques. És precisament per culpa d'aquesta normativa, que l'esquerra independentista no està representada al Parlament de Vitòria.
Llei de partits
Ara el govern té via lliure per continuar aplicant aquesta llei, amb la qual amb motiu de les eleccions europees del 7 de juny pretenia deixar fora de joc Iniciativa Internacionalista.
I és que el Tribunal d'Estrasburg assegura que aquesta norma «defineix de manera precisa l'organització i el funcionament dels partits polítics i aquells comportaments que podrien provocar la seva dissolució o suspensió judicial», i manté que aquesta llei «no està destinada a prohibir la defensa d'idees o doctrines que qüestionin el marc constitucional, sinó a conciliar la llibertat i el pluralisme amb el respecte als drets humans i la protecció de la democràcia».
Dret d'associació
Pel que fa a la il·legalització d'HB i Batasuna, tot i que el 2007 el Tribunal d'Estrasburg va declarar parcialment admissibles les demandes d'aquestes dues formacions contra la sentència del Suprem i del Constitucional que en declarava la il·legalització, ara les rebutja i avala la mesura. Considera que la «dissolució pot considerar-se com a necessària en una societat democràtica, especialment per mantenir la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i les llibertats». En la sentència conclou que no es va violar l'article 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que fa referència a la llibertat d'associació, i sosté que la il·legalització va respondre a «una necessitat social imperiosa», ja que l'«estudi detallat dels elements de què disposava» el porten a concloure que hi ha «un vincle entre els partits recurrents i ETA».
Pel tribunal, aquests suposats vincles «poden ser considerats objectivament com una amenaça per a la democràcia» i els projectes d'HB i Batasuna estan «en contradicció amb la concepció de la societat democràtica i impliquen un gran perill per a la democràcia espanyola».
Documents relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 01-07-2009, Pàgina 18
- El Punt. Barcelona 01-07-2009, Pàgina 18
- El Punt. Camp de Tarragona 01-07-2009, Pàgina 18
- El Punt. Comarques Gironines 01-07-2009, Pàgina 20
- El Punt. Penedès 01-07-2009, Pàgina 18
- El Punt. Maresme 01-07-2009, Pàgina 18
- El Punt. Vallès Occidental 01-07-2009, Pàgina 18