Els arbres de Barcelona

Malgrat les estadístiques que indiquen que Barcelona és la vuitena ciutat més contaminada del planeta, sóc una ciutadana que, quan puc prescindir del transport públic o de l'automòbil, intento disfrutar caminant per la ciutat.

En aquesta època de fortes calors, cada anys més prematures, el que més agraeix un ciutadà de peu és fer-ho sota una frondosa i densa ombra. Això almenys fa més suportables els sorolls i la contaminació del transit.

Desgraciament aquestes desitjades ombres són molt escasses a la nostra ciutat, si les comparem amb les d'altres capitals europees.

La majoria dels arbres plantats als carrers i places de Barcelona, a pesar de tenir un perímetre de tronc considerable, que indica que molts superen els 15 anys de plantació, tenen unes copes malaltisses, raquítiques, amb el mateix volum de massa foliar que altres exemplars molt més joves, plantats recentment.

Aquest fet es deu, entre altres factors, a les podes dràstiques a les quals sotmetem habitualment els arbres en el nostre país, i també a l'abús de plantació per part dels ajuntaments d'espècies no autòctones amb funcions purament decoratives que, consumint la mateixa quantitat d'aigua i necessitant més atencions que un exemplar autòcton, el seu desenvolupament és molt més escàs i costós. I mentre camino em pregunto: si als nostres arbres no els donem l'opció de desenvolupar-se i créixer, per poder absorbir el CO2 i per proporcionar-nos ombra en aquests dies de calor, quin sentit té invertir-hi?