El català davant els nous reptes del segle XXI

El català recula, això és una constatació, però pels reptes que té en l'actualitat encara conserva prou vitalitat per afrontar el futur. Ara bé, convé estar alerta. Això, òbviament, al Principat, perquè en altres territoris dels Països Catalans com el País Valencià o la Catalunya del Nord la situació és greu. El principal repte que té plantejada la llengua a Catalunya és l'impacte que suposa la incorporació de prop d'un milió i mig de persones immigrades a la nostra societat en un curt període de temps de poc més d'una dècada. I el problema no és que, lògicament, els immigrants incorporin desenes de noves llengües al nostre país, la qual cosa és enriquidora, sinó l'opció que fan en triar la llengua vehicular, que és majoritàriament el castellà. Aquesta és la radiografia que presenta la darrera enquesta d'usos lingüístics corresponent al 2008 presentada fa poc pel secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan. Una diagnosi preocupant però necessària. La població adulta que manifesta tenir el català com a llengua habitual ha baixat del 46% el 2003 al 35,6%. El castellà es manté estable entorn del 46-47% i la resta manifesta indistintament que el català i el castellà són la llengua habitual. Aquestes són les xifres i no es tracta de fer catastrofisme, sinó de prendre consciència del problema. I de prendre mesures correctores tant polítiques com en l'àmbit social. Totes elles encaminades a fer del català una llengua necessària per prosperar al nostre propi país i sobretot de prestigi. Aquest és el repte perquè les noves generacions de catalans, tinguin l'origen que tinguin, vegin en l'ús del català una eina de comunicació de prosperitat i que ens dóna identitat col·lectiva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.