la contra

Català a Delhi

Un llagosterenc aconsegueix 150 sol·licituds de matriculació en un curs de català en una universitat de l'Índia entre estudiants amb un escàs coneixement de Catalunya

Les històries d'èxit, grans o petites, deuen ser sempre fruit de la capacitat de qui les impulsa i d'una disposició còsmica propícia. La que ha protagonitzat l'Enric Donate en una universitat de l'Índia també ho és. Un èxit de magnituds que queden a consideració del lector però que en tot cas, en país de tan delicada autoestima com el nostre, un èxit indiscutible. O no són complaents aquests titulars?: «El primer curso de Catalán de Delhi bate récords de inscripciones» o «Èxit rotund del primer curs de català impartit a la universitat de Nova Delhi». L'Enric, llagosterenc de 27 anys, graduat en humanitats per la Pompeu Fabra i doctorand, me n'explica els detalls. Els de l'inesperat ressò del curs i els de la seva presència a la Jamia Millia Islamia, una universitat pública, laica i federal situada en un zona de la ciutat on predominen els barris musulmans. Em diu que ja fa set anys que va i ve de l'Índia i que hi resideix durant llargues temporades; que la raó inicial és la de treballar en la seva tesi sobre les relacions d'aquell país amb Espanya des del segle XIX fins als cinquanta, però que ho ha anat alternant amb altres activitats: classes de castellà, guia de viatges solidaris i turístics, articles per a revistes, o fins i tot doblant al castellà una obra de teatre que es representa a Agra per recrear la construcció del Taj Mahal. En la versió castellana la veu del cèlebre emperador mogol que el va fer erigir és la seva. També em parla dels impactes de l'Índia: de l'impacte físic que va experimentar en la seva primera estada, durant la qual es va aprimar 13 quilos, de les sensacions extremes, del soroll i el color, dels mil i un estímuls que ofereix i que instintivament obliguen a crear distància i a relativitzar-ho tot; dels seus alumnes: gent humilíssima que paga amb esforç els 30 o 40 euros de la matrícula, que sovint provenen de zones on ni arriba l'electricitat, que a vegades comparteixen habitació amb cinc persones i viuen en edificis amb un únic lavabo; del país que ha anat coneixent a còpia de viatges, de Maharashtra, l'estat on a diari se suïciden camperols atrapats en l'espiral perversa d'una revolució verda que els ha lligat al monocultiu, a l'endeutament i a l'extorsió, i també del seu bloc a internet (delhicatessen.worpress.com) on relata les vivències i els descobriments que de forma incessant li proporciona Nova Delhi i un país que és tan profund i inabastable com un univers. I em parla, naturalment, de les classes de català. De l'estímul essencial de Sonya S. Gupta, directora del Centre d'Estudis Europeus i Llatinoamericans a la Jamia i del professor de portuguès en aquesta universitat. De com la idea inicial d'impartir un curs limitat als lectors del centre va esdevenir un «curs d'estiu» de llengua i cultura catalanes que en tres dies va rebre 150 sol·licituds, fonamentalment d'estudiants de les tres universitats de la ciutat i professors de llengües europees, però també de guies o dels familiars d'un indi casat amb una catalana que viuen al Masnou. De l'escassíssim coneixement de Catalunya (ni el Barça sona), però de l'interès per saber d'una minoria cultural europea present en quatre estats. Ell no ho diu, és clar, però sospito que bona part de l'èxit rau en la seva pròpia traça i en un programa atractiu que incloïa nocions de cultura, història, tradicions o política, la celebració del Sant Jordi i una lectura de poesia en català i anglès extreta d'aquell recital del 2007 a Nova York on va participar Lou Reed. La resta només pot ser cosa dels astres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.