Es poden fer moltes lectures sobre quins han estat el plantejament, la trama i el desenllaç de l'episodi del finançament aquesta primera vegada que governen alhora a Madrid el PSOE i a Catalunya el tripartit, però des de l'òptica independentista només hi ha una única lectura possible a fer: ERC ha estat decisiva i cap altra formació parlamentària o extraparlamentària ha pogut forçar un model per al finançament de Catalunya millor per als pròxims anys.

Ja sabem que per a l'independentisme no hi ha altra solució financera que la independència mateixa (lliure disposició de la totalitat dels recursos), i també sabem que per a l'independentisme no hi ha altra solució política que la independència mateixa (la sobirania recaient en el poble de Catalunya), però una cosa és el projecte i una altra la realitat, i la realitat és que hi ha un independentisme en el govern de la Generalitat i al Parlament que no és majoritari, i, per tant, només pot ponderar la conjuntura. En aquest context, es tractava d'obtenir la major rendibilitat a partir de la força existent. I s'ha aconseguit.

No s'ha aconseguit tant per la quantitat de milers de milions obtinguda ni pel model acordat (tot i que també), sinó per quelcom infinitament més important: el PSOE i el PSC no s'han pogut presentar davant de la població com els propietaris en règim de monopoli del sistema de finançament (com aquells que poden fer i desfer, d'acord amb la seva agenda i el seu interès), sinó que han depès de la decisió d'ERC, abans de donar un model per fet. Ni tan sols el PP a nivell estatal, amb tota la seva força, ha condicionat tant el govern espanyol com ERC. Òbviament, la funció d'un partit independentista no és condicionar el govern espanyol, però si es forma part de les institucions espanyoles, cal obtenir-ne el màxim rendiment: el millor estatut i el millor finançament (en cas contrari, la lògica passaria per restar al marge de les institucions espanyoles, entenent que tant la Generalitat com l'Estatut i el finançament són part de la legalitat vigent espanyola).

Es tractava de demostrar que la repartidora de bitllets no és monopoli del govern espanyol de torn (PSOE o PP), sinó que CiU al seu moment o ERC actualment en tenen la clau. I això s'ha aconseguit. Ni Zapatero, ni Salgado (Solbes va saltar), ni Montilla podien fer res sense ERC. I ERC s'ha mostrat com un partit d'ordre (el finançament acordat no és el millor, però el que té de millor és gràcies a ERC: aquest és el missatge).