Regeneració

Per regenerar-se cal primer voluntat i capacitat d'autocrítica. També propòsit d'esmena i noves llums. De tot això no se'n veu ni mica a la política catalana, que corre cap enrere o cap endavant esmaferida. Cap enrere, com els crancs, hi van les formacions del tripartit, sense haver aconseguit cap objectiu, però volent romandre acomodat al poder. Cap endavant, com els grills, hi va la gent, grupets i plataformes que postulen la independència com a nova fita. El poble roman al bell mig, desconfiant de tercers de tota mena.

El fracàs tripartit és doble: l'Estatut no garanteix definició nacional ni cap Espanya plural o federal. Quant a l'independentisme, de moment no és cap opció política, perquè ni l'Estatut ni la Constitució no faculten Catalunya de pronunciar-se per l'autodeterminació, alhora que els sentiments, la cultura o la llengua no són raons suficients per fer decantar la comunitat internacional en favor de consultes contràries a la legalitat espanyola imperant.

Una tercera opció és quedar-nos on érem i aguantar, com fa el mascarell, l'ocell pescador que suporta els robatoris sistemàtics de la fregata, però cria els seus polls i mai no perd l'esma, generació rere generació. És l'opció que representa Convergència i Unió; la més propera a la que practica el poble català en el seu conjunt, que, com la sardina, fa impertèrrit el camí que ha de fer amb ferma voluntat col·lectiva, al marge dels atacs depredadors que rep i tot arribant sempre a lloc.

Cranc, grill, mascarell i sardina. El comportament més eficient i prolífic, sens dubte, és el de la sardina, seguit del mascarell. Molt i molt en darrer terme, el grill i el cranc. Cap d'aquests comportaments, però, és regenerador, perquè no ens deslliura dels predadors. Per deslliurar-se'n cal comportar-se com a humans, l'única espècie que ho ha aconseguit, després de milers i milers d'anys de lluita, esforç i civilització, que vol dir sentiment de pertinença, referències mentals i creences, i voluntat de continuïtat. També, capacitat econòmica, normes i lleis de convivència, i patriotisme. Tot això, els catalans ho anem perdent amb el pas del temps. És absent el patriotisme, no gaudim de normes i lleis de convivència pròpies, i confiem poc en la nostra capacitat econòmica. Trontollen també la voluntat de continuïtat, les referències mentals i la convicció de pertinença.

Per deixar de ser sardines, comportar-nos com mascarells o anar espasmòdicament cap endavant o cap enrere com grills i crancs, cal una idea clara de la mena de gent que volem ser.