Allò que el vent s'endugué

«Hem vingut a tocar cançons de sol i d'estiu» va presentar-se el lleonès Cooper quan passaven vint minuts de les vuit de la tarda i res feia presagiar que aquell fort vent que donava la benvinguda seria el botxí del festival. El concert va haver de començar amb retard ja que es va haver de retirar una pancarta que ja havia caigut per culpa del vent. Acostar-se a l'altre escenari on, alhora, actuava Nacho Vegas, era difícil i tot indicava que tot allò seria un problema més aviat sonor, ja que el vent s'enduia les notes i dificultava l'audició de l'univers estremidor de Nacho Vegas. Que el vent estava sent molt fort es començava a preveure quan ens acostàvem a l'envelat del Fibclub a veure el concert de Corcobado però l'espai es trobava ja completament buit mentre els agents de seguretat impedien que el públic s'hi acostés.

Paul Weller i uns renascuts Magazine amb Howard Devoto al capdavant, van començar els seus concerts en una lluita aferrissada contra aquests elements. A aquesta situació de caos, s'hi va afegir un incendi a un camp a l'altre banda de la N-340 que es va avivar per la força de l'aire. En aquell moment els accessos al festival per carretera van ser pràcticament impossibles i quan Paul Weller va acabar de fer sonar el clàssic dels Style Council Shout to the top es va veure obligat a parar les màquines perquè la sensació de perillositat a sobre l'escenari ja era insostenible.

El públic senzillament no entenia res. Durant dues hores només se sentia una veu per megafonia demanant disculpes i anunciant que «estem intentant resoldre el problema», mentre el vent pujava d'intensitat, la lona del sostre de l'escenari principal començava a trencar-se i a espetegar amb força, les tanques anaven caient mentre s'obligava a desallotjar les veles de premsa i les de les zones de backstage, camerinos inclosos.

Tot tancat? No, les barres dels bars seguien servint cervesa a dojo a tota la munió de públic que esperava amb candeletes l'actuació dels nord-americans Kings of Leon. Combustible alcohòlic sobretot imprescindible per les hordes de hooligans que omplien l'espai de l'anomenat escenari verd. Una colla de brètols que, entre altres diversions, descobrien emocionats l'efecte que té llençar a l'aire un got ple de cervesa sota una ràfega de vent de més de 70 km/h.

A mitjanit, i sense cap més avís que l'anunci del nom del grup, van sortir a l'escenari Tom Tom Club, grup que tenia prevista la seva actuació a quarts de tres de la matinada. El públic va quedar contrariat, la majoria portava dues hores esperant i aguantant empentes per veure els Kings of Leon, però aquests i Mäximo Park (els grups que havien de tocar abans) van desestimar l'opció de sortir a l'escenari en aquelles condicions i van preferir abandonar el recinte i anar-se'n al resguard del seu hotel.

El grup dels excomponents de Talking Heads Tina Weymouth i Chris Frantz van fer el que bonament podien mentre el vent bufava encara més fort i el seu esforç només va ser recompensat amb xiulets i esbroncades. Als 40 minuts van desistir, massa elements en contra per lluitar-hi. Una veu anònima va dir que allà s'acabava tot, que bona nit i moltes gràcies i que tothom se n'anés amb calma. Bon vent i barca nova.

Bé, això de barca nova no tant, ja que la zona d'acampada se la trobarien arrasada i les seves pertinences escampades pertot arreu. Els que sortien amb vehicle tampoc no ho van tenir fàcil quan, per acabar-ho d'adobar, un vehicle havia patit un accident de trànsit a l'autopista A-7 a l'altura de la població de La Plana Alta, i els bombers vigilaven encara les guspires del foc ja extingit de la N-340. Van queda milers d'espectadors tancats als seus cotxes al gran pàrquing del festival mentre el vent els sacsejava, la sorra es ficava pertot arreu i la visibilitat era nul·la.

El sector més tòxic semblava aliè a la cancel·lació, ballant i fent càntics futbolers de tota mena mentre eren desallotjats. Alguns van dedicar-se a tirar les tanques que encara quedaven dempeus i buidar algun contenidor mentre que un bon grapat intentava arribar fins a les taquilles per reclamar l'import de l'entrada.

A quarts de dues de la matinada la imatge de la zona VIP exclusiva era dantesca, totes les tanques tirades per terra, el gran envelat que servia de menjador a punt de cedir... Els elements havien guanyat la seva lluita.

El FIB clourà avui la seva quinzena edició amb l'esperada actuació de The Killers, Pete Doherty, Calexico i el retorn de Psychedelic Furs.