Franz Ferdinand incendien el FIB
Diuen que després de la tempesta ve la calma, però al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) va durar poc. No va ser la meteorologia la que va sacsejar el festival sinó el terratrèmol sonor que van provocar els Franz Ferdinand. Tot i el terrabastall que va assolar el recinte la vetllada anterior, dissabte tot semblava ser al seu lloc. Només alguns detalls, com l'escenari principal sense les lones del sostre, samarretes improvisades amb llegendes com «jo vaig sobreviure a la ventada», cares de no haver dormit en tota la nit i milers d'anècdotes a explicar recordaven els fets de la nit anterior.
Els escocesos venien amb el seu treball més fluix, Tonight. El públic, però, no va voler dubtar de la vàlua del grup i es va entregar a una cerimoniosa orgia de braços alçats i balls sense fi que es van veure recompensats per un final allargat de concert on els Ferdinand semblaven més un grup d'electrònica que no pas un grup de pop efervescent. Van tenir el gran detall de dedicar «a tots els que no són turistes anglesos» el Take me out. Enmig de tantes passions abrandades va sorprendre l'actuació d'Elbow, una proposta a priori gens festivalera però que va anar calant al públic fins a convertir-se en una onada de dimensions considerables amb One day like this. Va ser un dels pocs moments místics. Els que van convèncer de valent van ser els The Unfinished Sympathy, una de les poques referències catalanes en el cartell i els únics que van utilitzar la llengua del país per adreçar-se al públic.
Els organitzadors es feliciten per la gran assistència i asseguren que s'han «batut rècords» amb prop de 200.000 «fibers» congregats durant els tres dies del festival.