L'Acampada reviu l'èxit a Montblanc

Durant els tres dies del festival han passat 27.000 assistents

L'última nit de la catorzena edició de l'Acampada Jove va començar amb l'actuació del grup de Constantí en la gira Els Pets fan soroll, en què repassen grans èxits de la seva trajectòria de més de vint anys als escenaris. Dissabte Els Pets van oferir, interpretada especialment per a l'ocasió, una cançó que els ha reclamat el públic però que en aquesta gira no havien interpretat, Jo vull ser rei. El festival els oferia el context idoni no només per fer voleiar samarretes, sinó també per remoure consciències republicanes.

Gavaldà va ser incisiu amb les seves paraules entre cançó i cançó, tot agraint i reivindicant «les ganes de ser un país», si no, Què ens queda?, tot acabant aquesta cançó amb el clam: «No som un poble ocupat. Salut i independència!», amb la resposta inevitable del públic cridant «in-inde-independència», que Gavaldà va agafar al vol per passar al següent tema Sí, la independencia és la solució. El seu concert es va cloure amb els clàssics Vespre i Bon dia.

Els jamaicans Skatalites van oferir cançons del seu últim triple recopilatori Treasure isle, amb 45 perles d'ska, a base d'una bona combinació de vents i temes coneguts com ara James Bond. No necessiten àvies, perquè s'autoproclamen els number one i el públic sempre respon a la seva música que incita a ballar i a taral·lejar. A més, la nit de dissabte va superar la desfavorable climatologia de divendres, perquè si «els cossos damunt la sorra» van ser els de la cançó S'ha acabat d'Els Pets, els vents a favor van ser els del bon rotllo i la fi de festa de Skatalites.

Els sevillans Reincidentes van desplegar el seu rock dur a base de referències penitenciàries o de crisi econòmica, en què Yaveh se esconde entre las rejas o un aturat canta «si el INEM te quema, quema el INEM», però també lletres amb tarannà republicà que clamen per la llibertat, la solidaritat i contra la monarquia, i himnes que simplement advoquen pel Vicio.

La Banda Bassotti, finalment, va tornar a connectar amb un públic que segueix amb entusiasme les seves cançons d'esquerra revolucionària. Els italians són també dels que han repetit més a l'Acampada Jove. De fet, la majoria de bandes són reincidents en aquest festival que musicalment té molt de déjà vu. Cal apuntar, per a altres edicions, que no només d'ska i fusió viu la música d'aquest país i d'arreu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.