Contra Ferrer Guardia

És aquí la qüestió, sense cap mena de preàmbul, la següent: una barbàrie que sucumbeix a una altra barbàrie, es veu per això redimida de la seva primigènia condició de tal? Un botxí estossinat per un altre botxí en nom d'una causa diferent, deixa per això de ser menys botxí? I la resposta és que no. L'individu assassinat per dos cap calents sanguinaris el novembre de 2000 a Barcelona no per això resta exempt de responsabilitats en tant que cervell català de la LOAPA, en tant que ministre d'un govern sota el mandat del qual Lasa i Zabala són salvatgement torturats fins a la mort, en tant que detractor insultant d'un escrit de professionals que, el 1979, denunciaven la substitució de la llengua del país.

Però l'efemèride centenària d'aquests dies de qui duu a parlar no és de Don Érnest sinó de Don Francisco. Concretament del fundador de l'Escuela Moderna, més conegut per Ferrer Guardia. Convertit per la reacció en cap de turc dels sagnants episodis de l'anomenada Setmana Tràgica, jutjat sense garanties i afusellat sens dubte injustament.

Ara: una cosa és això i una altra de ben diferent és que, com s'ha esdevingut amb el primer dels al·ludits, se l'hagi d'elevar mesellament als altars de cert santoral patri.

Ferrer Guardia era un tipus «limitat, pedant i fanàtic», i llenguagirat, segons testimoni de Claudi Ametlla. Que, sota «el pavelló roig del revolucionarisme», va fer del seu xiringo escolar un negoci com qualsevol altre, segons va denunciar Pau Vila. Algú que, a La Escuela Moderna (ara publicat de nou per una editora signant del manifiesto del Foro Babel), escrivia que «hubo quien, inspirado en mezquindades de patriotismo regional, me propuso que la enseñanza se diera en catalán, empequeñeciendo la humanidad y el mundo a los escasos miles de habitantes que se contienen en el rincón formado por parte del Ebro y los Pirineos».

Failangismo i falangismo conflueixen premonitòriament en Ferrer Guardia, com socialnacionalisme i nacionalsocialisme ho fan també (pensem en el País Basc d'avui) en Don Érnest.