Tanta xerrameca sobre el tren em fa venir basqueig. Això que, com a usuari pràcticament diari d'aquest mitjà de transport, els debats que provoca m'haurien d'interessar, i molt. Que si el tren de gran velocitat cap aquí, que si una parada de més cap allà, que si es vol suprimir de manera velada alguna línia, que si les estacions fan autèntica pena, que si els horaris no són prou adequats a les nostres necessitats actuals, que si la gestió hauria de dependre del govern de l'Estat o del de la Generalitat... La gent que provoca aquests debats té tota la raó i aquells que encara lluiten gaudeixen de tota la meva consideració. En Josep M. Loste, de Portbou, és un dels activistes més incansables que he conegut mai i espero que la seva lluita obstinada acabi donant algun fruit. Jo, però, ja he llençat la tovallola. Ho sento, Josep Maria. Els polítics que ens manen fa temps que ens han negat la major, en aquest tema. L'important són les carreteres i les autopistes. I com més amples i més ràpides siguin, millor. És igual que no puguis anar al poble del costat amb un senzill carril bici, amb un autobús que tingui uns horaris adaptats a les necessitats d'avui o amb un trenet com els que ja havíem tingut. No. Ara toca alta velocitat. Ara toquen, seguint una anàlisi lúcida que molts anys enrere va fer Ivan Illich, vies de comunicació que ens incomuniquen més que mai. Aquesta és l'aposta de futur. Res de trens que funcionin. Res de recuperar els vells tramvies. Res d'autobusos que portin la gent d'un poble a l'altre, amb horaris adaptats al segle que vivim. Parlo, és clar, d'apostes serioses, que prioritzin de veritat aquests mitjans, no de la brometa actual. Ja ho diuen Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, en els seus recitals: tindrem fabulosos mitjans de comunicació, però haurem d'anar a peu al poble del costat. Aquest és el drama.