opinió
Estatut: tres anys
L'Estatut no és una vareta màgica. En els estats federals o descentralitzats sempre existeix una tensió negociadora entre les parts, però l'Estatut atorga a Catalunya una posició de força que li permet obtenir millors resultats
Tres anys després de l'entrada en vigor del nou estatut, és un bon moment per fer balanç. Analitzem-ne quatre àmbits d'aplicació.
Primer, les lleis de desplegament que havia d'aprovar el Parlament: s'està renovant el sistema institucional català nascut del vell Estatut de 1979 amb lleis com la de la Presidència de la Generalitat i del govern, la del Consell de Garanties Estatutàries o la del Síndic de Greuges, que s'està tramitant. Alhora més de trenta lleis desenvolupen l'Estatut sobre la base de les noves competències.
En segon lloc, s'ha concretat el nou model de finançament definit en el títol VI: Catalunya aconsegueix un dels objectius que van motivar el procés estatutari i es posa fi al model injust pactat per CiU i el PP. I cal afegir-hi l'acord basat en la disposició addicional tercera, que ha permès superar els anys de manca d'inversió de l'Estat a Catalunya.
En tercer lloc, ha calgut lluitar contra les inèrcies centralistes de l'Estat, però una quinzena de traspassos en tres anys no és poca cosa. N'hi ha de molt destacats, com ara l'hospital Clínic de Barcelona, les autoritzacions de treball per a immigrants o la Inspecció de Treball. I el més reclamat: el servei de rodalies de Renfe, que es concretarà en un procés gradual. Cal exigir ara els serveis regionals de Renfe i la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, i un paper determinant en el del Prat. És en el quart àmbit, el de les lleis orgàniques que han de modificar les Corts Generals, on el diagnòstic és negatiu. Aspectes de l'Estatut com ara el títol que afecta al poder judicial exigeixen canvis en lleis estatals. La por del PSOE a l'oposició del PP i a les reaccions corporatives sona a excusa. I cal no oblidar els molts organismes de l'Estat en els quals la Generalitat té dret a incorporar-se.
Conclusió: el procés estatutari ha valgut la pena, malgrat les tensions i el desgast. L'Estatut no és una vareta màgica. En els estats federals o descentralitzats sempre existeix una tensió negociadora entre les parts, però l'Estatut atorga a Catalunya una posició de força que li permet obtenir millors resultats. Hem establert una relació bilateral amb l'Estat i estem incrementant el nostre autogovern. D'això es tractava.
(*) Ponent de l'Estatut i president del grup parlamentari ICV-EUiA.
