El cinema a Begur

A Begur encara hi ha un cinema de poble. No s'hi fan sessions dobles, com passava a la sala on vaig descobrir el cinema a la meva infància i que, com en el cas de tants altres pobles, va desaparèixer a primers dels anys setanta. Però, pel que fa al tema que ens ocupa, el pas del temps no ha fet que les coses canviessin a pitjor: les condicions tècniques d'aquest cinema de poble són òptimes i, tal com circulen ara les pel·lícules a través del DVD i d'internet, la distribució no retarda l'exhibició dels films recents. De fet, els canvis relatius a la circulació i el consum de les pel·lícules fan que aquest cinema de poble sigui un supervivent. I ho és per la voluntat de l'Ajuntament de Begur, que, a més, des de fa uns anys organitza un cop al mes la Nit dels Amants del Cinema (NAC), una proposta consistent en la projecció d'una pel·lícula amb una presentació prèvia i un debat posterior. Fa uns dies vaig recuperar a Begur una pel·lícula que no havia vist quan va estrenar-se a l'Estat espanyol: La sombra del poder, en què, a propòsit de la investigació d'uns assassinats comesos a Washington, es confronten dos models de periodisme: aquell que assumeix un experimentat periodista a través de l'edició impresa d'un diari i aquell altre que exerceix una jove periodista que treballa en l'edició digital. A través d'un mitjà o d'un altre, i encara que no sigui en relació amb temes tan delicats com ara el d'un assassinat, el periodista no ha de cometre l'error d'afirmar coses que suposa sense comprovar-les. El cas és que, impacient i desinformada, vaig afirmar a l'ombra d'ahir que, en el cinquantè aniversari del rodatge a Begur de De sobte, l'últim estiu, no se'n feia memòria pública. Corregint l'error i demanant disculpes, he de dir que, al novembre vinent, en una sessió del NAC s'hi projectarà el film de Mankiewicz i que els begurencs de certa edat podran recordar Liz Taylor i com se'ls va maquillar perquè semblessin joves d'un hipotètic lloc de la costa nord-africana. A més, hi haurà una exposició de les fotos que, durant el rodatge, Josep Carreras revelava de nit per assegurar-se'n una còpia.