Un cuirassat a la plaça de Torroella

Aquesta nit, a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí, tindrà lloc un esdeveniment excepcional: La projecció d'El cuirassat Potemkin, la mítica pel·lícula amb la qual Eisenstein l'any 1925 va revolucionar el llenguatge cinematogràfic mentre exaltava la força revolucionària del poble rus, amb la interpretació en directe, a càrrec de l'Orquestra Simfònica Nacional Txeca, de fragments de diverses simfonies de Dmitri Xostakòvitx que, a partir del treball realitzat l'any 1976 per Sheldon M. Rich, constitueixen una banda sonora que tendeix a considerar-se especialment adequada a l'esperit polític de l'obra. Aquest esperit, en relació amb un episodi de la revolució avortada de 1905 contra el règim tsarista que va obrir el camí a la de 1917, va fer que la pel·lícula d'Eisenstein es considerés un referent del cinema polític. La seva mateixa projecció va poder convertir-se en una acció política, com deuen recordar aquells que van assistir a les sessions clandestines d'El cuirassat Potemkin durant el franquisme. Diferentment, i a la vegada significativament, el pas del temps i el canvi de les actituds polítiques, si no és que s'hauria de parlar de despolitització, han fet que el film d'Eisenstein, tot i valorar-se sempre la importància i influència del seu muntatge, hagi arribat a ser desacreditat pel seu caràcter propagandístic i la manipulació dels fets reals, com ara la matança a les escalinates d'Odessa. Com si la propaganda, sigui o no explícita, i la manipulació de la realitat no conformessin bona part de la història del cinema.

No sé si es revelador d'alguna cosa, però no aconsegueixo recordar clarament quan va ser el primer cop que vaig veure El cuirassat Potemkin. Em sembla, però, que va ser a primers dels vuitanta en una projecció de la Filmoteca a Barcelona. A vegades tinc la sensació que no l'he vist mai sencera. En tot cas, només en tinc una memòria fragmentària. I és així que ara em revenen unes imatges inicials del film en què els mariners del Potemkin dormen i, com va dir Néstor Almendros, els seus cossos són mostrats de manera que revelen un desig homosexual.