«El futur és nanotecnològic»

–«Nosaltres som químics. Com a químics ens dediquem a treballar amb la matèria i a transformar-la. En el nostre cas ens dediquem a crear materials nous, compostos nous.»

–«La nostra motivació és l'estudi d'una sèrie de propietats que es poden fer útils en àrees determinades de la nanociència.»

–«La paraula nanotecnologia, comença amb un terme, nano, que és una escala de mesura. La nanociència desitja poder manipular, controlar i treure profit de sistemes que basen les seves propietats en la seva escala nanomètrica. Això és 10

–«No només en els límits. Ens trobem davant la possibilitat d'entrar directament en el món de la mecànica quàntica i aprofitar-ne les propietats.»

–«Rebem informació del que s'està manegant dins la comunitat científica i intentem que la nostra recerca pugui tenir un impacte útil en una determinada línia de coneixement.»

–«Nosaltres ens centrem en les propietats magnètiques. El magnetisme és una propietat que ha tingut un impacte extraordinari a la societat. Aquesta entrevista s'està gravant en base a les propietats magnètiques dels materials. La cinta magnetofònica es basa en uns materials magnètics més rudimentaris, i en la gravació digital es fan servir avenços en l'emmagatzemament i processat d'informació que, en moltes coses, es basen en els mateixos principis. El que intenta, en aquesta àrea concreta, la nanotecnologia és fer un salt fonamental.»

–«Poder aprofitar o fer servir la matèria a escala molecular per desenvolupar funcions tecnològiques. Per exemple, emmagatzemar informació o processar-la. Un dels grans reptes, que és un somni de futur però que s'hi està treballant moltíssim, és poder fer servir dispositius moleculars per a aquesta tasca.»

–«Això significaria una reducció molt més gran de les dimensions dels aparells. Ara ens podem posar a la butxaca un disc dur de 500 gigabites; doncs si aconseguim la computació quàntica el volum es reduiria cent vegades més. A part d'això hi ha elements que ofereixen un potencial molt més gran. La computació quàntica aspira a fer servir sistemes quàntics per emmagatzemar i processar informació. Això vol dir que si ara la informació està guardada en forma de 0 i 1, amb la quàntica tindries infinites posicions. Entre dos estats quàntics d'un sistema, o 0 o 1, hi ha tota una sèrie d'estats quàntics intermedis que resulten de la superposició d'aquests dos estats purs. Si això ho podem arribar a manipular, s'amplia infinitament la capacitat computacional.»

–«I per la complexitat del tipus d'algoritmes i operacions que es podrien realitzar.»

–«No, ara mateix no. Som conscients que estem fent una recerca molt fonamental. Sabem que per poder-ho aplicar en el futur altres científics necessitaran unes molècules determinades, i en això estem.»

–«Sí, rebem alguna carta als reis que ens prenem molt seriosament. Un físic sap quin tipus de molècula vol estudiar, però no és conscient de les dificultats a nivell sintètic. Nosaltres desenvolupem estratègies de síntesi per aconseguir el que volen. Per tant, rebem encàrrecs, però no d'empreses, sinó d'altres investigadors.»