Recuperar l'antic pont de Sant Agustí
Els responsables de la millora de les façanes de l'Onyar al 1983 reclamen que es restitueixi l'original
La nova intervenció sobre les cases de l'Onyar que començarà en els pròxims mesos ha permès recuperar un vell projecte que els arquitectes Fuses i Viader ja havien previst a mitjan anys 80. Viader considera que la nova actuació seria l'ocasió ideal per «recuperar el pont antic de Sant Agustí, que tenia una estructura similar a la del pont Eiffel, però amb una barana baixa». Els dos arquitectes creuen que el pont original s'adiria més amb l'entorn arquitectònic i també animen el consistori a recuperar els fanals romàntics que hi havia en l'antic pont.
El pont original data de l'any 1877, era obra de Manel Almeda i va aguantar en aquest punt de l'Onyar fins al 1973, quan l'estructura va cedir des d'un extrem i es va substituir per l'actual, obra de Comella i Pons. Entre altres actuacions que consideren que també caldria fer hi ha millorar la il·luminació nocturna amb llums des de sota els ponts i en direcció a l'aigua per crear una llum indirecta i que no fos molesta per als veïns de les cases. També creuen que caldria treure el col·lector que hi ha a la part baixa del riu, una acció que permetria tornar a deixar a la vista l'antiga muralla de la ciutat.
Toca refer façanes
Fuses i Viader veuen de bon ull que l'Ajuntament hagi decidit tornar a actuar a les façanes de l'Onyar, per bé que admeten que no coneixen els detalls de l'actuació, que l'Ajuntament podria iniciar després de les Fires d'aquest any. Consideren que pel que fa a pintura sí que hi ha algunes cases que necessiten una repintada per recuperar l'esplendor que la primera intervenció va permetre aconseguir i deixar enrere la imatge grisenca i poc endreçada que hi havia abans.
Bons i mals records
En línies generals, els arquitectes que van dirigir aquella primera intervenció asseguren que tenen bons records de l'experiència. «Les relacions humanes amb els veïns van ser molt divertides», recorda Fuses, que encara manté vius alguns episodis de misèria que van descobrir rere les façanes de les cases de l'Onyar. Els responsables d'aquella obra recorden que la seva feina va consistir, entre altres, a treure moltes comunes, ordenar i treure molts baixants, unificar antenes o refer teulades per canviar de manera radical la imatge d'aquesta part de la ciutat.
Colors de la discòrdia
Els arquitectes Fuses i Viader mantenen molt vives les dures crítiques que es van fer des de la societat gironina quan es van començar a pintar les primeres cases. «Vam tenir sort de l'alcalde Nadal, que ens va dir que no en féssim cas i seguíssim pintant», recorden. Curiosament, el pressupost d'aquell projecte que va finançar la Generalitat s'acostava als 100 milions de pessetes (600.000 euros) i la part més famosa al cap del temps, la pintura de les façanes, només suposava el 25% del cost. També entenen que el fet de treballar amb empreses gironines com ara Capdeferro i Arcadi Pla va facilitar la feina i aprofiten el repàs per recordar que dos pintors va ser els encarregats de pintar de dalt a baix les 83 façanes sobre el riu.
Ansesa: «No hauria de ser una intervenció pública»
Els arquitectes Fuses i Viader van tenir la col·laboració de l'artista Enric Ansesa durant la primera fase del projecte de recuperació de les façanes de l'Onyar. Ansesa també veu de bon ull que l'Ajuntament torni a fer una intervenció en aquestes cases després de més d'un quart de segle. L'artista es va encarregar de fer l'estudi històric i veure quins colors permetrien recuperar l'aspecte volgut. «L'important era fer servir un material, com el Pliolite, per donar calidesa al color i garantir un suport durador», explica.
Recorda les crítiques d'aquell moment i assegura que es van dir «injúries i barbaritats». Per això creu que ara que el projecte ha estat homologat per tothom s'hauria de fer un reconeixement públic de l'encert del projecte, en especial, per aquells sectors que se'n van mostrar més crítics.
Crítiques a les ajudes
Ansesa, però també Fuses i Viader, expressen dubtes que ara, 26 anys després d'aquella històrica intervenció, es torni a optar per facilitar ajudes als propietaris per al nou projecte. Ansesa és taxatiu i afirma que «no hauria de ser una intervenció pública, perquè els propietaris haurien de pagar i haver-ho mantingut durant aquests anys». En aquesta línia es manifesta Josep Fuses quan assevera que en aquell moment «hi vivia una població envellida i empobrida i amb pocs recursos» i troba un error donar privilegis a aquests propietaris en detriment d'altres zones de la ciutat on no s'han fet mai actuacions serioses de millora. Els acords amb administracions faran possible que els amos rebin entre el 50 i el 100% de les despeses que s'hi faran.
L'artista Ansesa va tenir la col·laboració de Jaume Faixó en la seva tasca per determinar quina seria la gamma de colors a aplicar. Reconeix que haver pogut treballar amb una firma gironina en el tema de la pintura també va permetre moltes proves i facilitats per trobar el color ideal. Creu que l'Ajuntament ara ho té fàcil i que només cal continuar aplicant el que en aquell moment es va decidir; en canvi, els arquitectes consideren que tampoc «pot ser una imatge fixa per a tota la vida i hi ha moltes possibilitats possibles».