Pla i el cinema

No és que hagi trobat el comentari a l'atzar obrint novament El quadern gris, sinó que tinc ben doblegat un extrem de la pàgina per localitzar-lo: «Suposo que a tot arreu el cinema idiotitza. Aquesta sensació en els pobles arriba a ser exasperant. Les pel·lícules són massa llargues, massa lentes. Les actrius i els actors s'hi fan retratar amb una falta de pudor que si ho vèieu fer a alguna persona de la vostra família us cauria la cara de vergonya», va deixar escrit Josep Pla a la nota corresponent al 16 de desembre de 1918. A mi, que tant m'agrada el cinema creient que pot ser una experiència de vida i de coneixement, em fa somriure el comentari, imaginant-me idiotitzada per totes les pel·lícules vistes, millor quan més llargues i més lentes, des de la infància viscuda al meu poble. Quines pel·lícules tenia al cap Pla? O ni li calia veure'n per dir-ho? Ho suposava? No tinc presents altres referències de l'escriptor al cinema, ni que faci comentaris concrets a pel·lícules vistes. Llegint-lo, no sento que el cinema hagi pogut influir en la seva manera de mirar les coses i de descriure-les. Més aviat sento que exemplifica una mirada viva cap a les coses i els paisatges que es va perdent en la mesura que la nostra relació amb el món passa cada cop més per l'atenció cap a diverses pantalles. Tanmateix, no descobrim en algunes pel·lícules una manera de mirar el món que ens hauria de convidar a remirar-lo en la mesura que les imatges ens revelen una bellesa que, pertanyent a la quotidianitat, ens passa desapercebuda? Fent-ho a través de les paraules, no és aquesta també una qualitat de la literatura de Pla? Ara també penso en Marc Recha, que sempre diu que, més que a través de les pel·lícules, creu haver après a fer cinema llegint Pla. Que ha après a filmar paisatges llegint les sensorials descripcions paisatgístiques de Josep Pla.

Per altra banda, em diverteix que Pla bescanti els actors i les actrius per la impudícia amb la qual es retraten al cinema. Si els admiro és per la impudícia amb la qual se'ns mostren perquè, entre la realitat i el desig, hi descobrim un retrat nostre.