Un estil d'explicar la química

El final d'estiu ens ha portat la notícia que ens ha deixat el Sr. Rosés, químic.  Durant molts d'anys va treballar de director tècnic als Químics de Palau, treballant amb l'àcid tartàric, però la seva veritable vocació sempre va ser la de professor.

Som aquí per recordar el mestre;  moltes promocions de químics i biòlegs de Girona, i també estudiants de Batxillerat i de COU que han seguit altres camins, el recordarem sempre com aquell professor amable, considerat amb els alumnes, il·lusionat amb la matèria, apassionat a l'hora de donar les classes. El Sr. Rosés va crear escola (no podem oblidar  les històries d'amor d'uns electrons anomenats Joan i Teresa). Hi ha un estil d'explicar la química, i fins i tot de viure-la,  és l'estil Rosés,  que  molts dels seus deixebles hem  continuat en la nostra tasca docent. Amb la seva peculiar manera de transmetre la química i la ciència no deixava indiferent cap alumne.

Fins fa poc alguns exalumnes encara el trobàvem al carrer, quan anava a comprar el diari. I sempre hi sortia la química, la ciència, el perquè de les coses. Converses profundes sobre la matèria i sobre l'esperit. I reflexions sobre l'educació, la ciència i el món. Amb la mateixa passió que ens oferia a classe.

El millor elogi que li podem oferir avui és remarcar que ha estat un gran professor, però per damunt de tot ha estat una bona persona. I cada cop que passem per davant de la xemeneia dels Químics de Palau, ens en recordarem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.