L'Estat impedirà tot referèndum sobre la independència impulsat per ajuntaments
El delegat estatal a Catalunya, Joan Rangel, afirma que només les entitats privades poden impulsar consultes d'aquest tipus
Lluny d'espantar-se per les traves que des de l'Estat i el poder judicial s'estan posant a la celebració del referèndum, els organitzadors estan rebent tot un seguit d'adhesions que podrien desembocar en la celebració de més consultes similars en altres municipis. L'entitat Decidim.cat, que aglutina 170 alcaldes i càrrecs electes de 450 municipis, crida a convocar consultes. L'Associació Catalana de Municipis, que representa 900 ajuntaments, dóna suport també a la consulta. I una setantena de municipis s'han interessat per observar el procés arenyenc. En vista d'un possible efecte multiplicador, Rangel va defensar ahir que l'Estat ha actuat amb coherència en prohibir el referèndum: «I actuarem en conseqüència si hi ha altres casos.»
«Som en un estat de dret i les institucions saben què poden fer i què no», va assenyalar, en referència al suport que l'Ajuntament d'Arenys de Munt ha donat als organitzadors de la consulta. «Aquí ho hem fet bé, ja que no cedim a uns capricis arbitraris, i així ens ho ha reconegut un jutjat», va argumentar. La situació, segons Rangel, ha sortit de mare en el moment en què entra en escena l'Ajuntament arenyenc. «Una entitat privada pot tirar endavant l'acte que vulgui, això és legítim. Com si vol organitzar un ball de bastons. Però la transcendència apareix quan hi ha un ajuntament que es fa seu l'acte, i és llavors quan les institucions i els tribunals reaccionen», va afirmar. Rangel hi va afegir: «És surrealista que se'ns assenyali quan el que hem fet és complir la llei.»
Respecte del que passarà si finalment es fa la consulta el dia 13, i si també aquest dia s'hi manifesta la Falange, Rangel va fugir d'estudi tot dient: «No sé què passarà ni a qui li tocarà reaccionar.» L'actuació pel que fa a la manifestació falangista, en tot cas, «és competència del Departament d'Interior» de la Generalitat.
Mas votaria, a títol personal, a favor de la independència
el puntEl president de CiU, Artur Mas, va qualificar de «ridícul» que l'advocacia de l'Estat intervingui en una consulta organitzada per una entitat fins a convertir l'afer en un «enrenou monumental». Mas va recordar que més d'un cop ha dit que a títol personal «votaria que sí» en una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya però que, avui, al país no hi ha en marxa cap consulta d'aquestes característiques i que CiU no planteja referèndums d'independència cada dia com a projecte polític. Des de Buenos Aires, el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, va considerar «fora de lloc i exagerada» la decisió judicial tot i afegir-hi, però, que s'ha de respectar: «Els marcs legals s'han de respectar, i els ha de respectar tothom tot i que, sovint, algunes administracions no ho facin». Carod-Rovira va instar «tots els demòcrates a no tenir por de la democràcia i va deixar clar que s'han de regular els marcs democràtics de participació ciutadana». La consellera de Justícia, Montserrat Tura (PSC), va recordar que el jutjat només ha adoptat una mesura cautelar mentre estudia si el suport de l'Ajuntament a la iniciativa s'adequa a dret. Per la seva banda, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, considera que les institucions de l'Estat «tenen una més que feble convicció democràtica» i creu que la situació creada demostra que aquest no és «un debat jurídic sinó ideològic, perquè altres vegades Arenys havia convocat consultes i no hi havia hagut problemes».
«L'autodeterminació no té cabuda a la Constitució»
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va recordar ahir des de La Moncloa als organitzadors del referèndum d'Arenys de Munt (Maresme) que «l'autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució Espanyola» i que ja hi ha hagut una resolució judicial sobre la consulta. La vicepresidenta va afirmar que el criteri de l'executiu espanyol és el que va expressar l'advocat de l'Estat, que va ser qui va instar el jutge a prohibir-ne la celebració. «La posició de l'advocat de l'Estat és molt clara i no hi ha lloc a dubtes», va sentenciar.
La vicepresidenta va fer aquestes manifestacions en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i després que els organitzadors del referèndum es mostressin decidits a mantenir la consulta convocada pel pròxim 13 de setembre tot i la prohibició del jutge. L'executiu espanyol manté que la consulta no es farà i resta importància al fet que els organitzadors puguin utilitzar una sala de lloguer en comptes d'alguna dependència municipal. Preguntada sobre aquesta qüestió, la vicepresidenta va recordar que «ja hi ha hagut una declaració sobre aquests referèndums», en referència a la decisió del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona, que dijous va suspendre la consulta a instàncies de l'advocat de l'Estat.
De la Vega no va mostrar gaire interès a abordar aquesta qüestió a preguntes dels periodistes. Més enllà de recordar que la posició del govern és la de l'advocat de l'Estat i que l'autodeterminació no té cabuda a la Constitució Espanyola, no va voler especificar quina serà l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat si finalment els organitzadors decideixen fer la consulta. Tampoc va especificar què farà el seu executiu si altres municipis segueixen l'exemple d'Arenys i convoquen referèndums.
