Manel Serra
ECONOMISTA, PRESIDENT DE CAIXA GIRONA I GERENT DEL CONSORCI DE LA COSTA BRAVA
«Caixa Girona, sola, seria petita i feble»
El president de Caixa Girona, Manel Serra, afirma en aquesta entrevista que no hi ha cap argument clar i contundent contra la fusió. Lamenta que els crítics no donin la cara, i recorda que en les reunions del consell d'administració de l'entitat no hi ha hagut cap vot en contra
Manel Serra i Pardàs va néixer a la clínica Aliança de Girona el dia de la candelera, el 1952. És economista per la Universitat de Barcelona. Està casat amb Rosa Maria Picamal, economista brillant, i tenen una filla i un fill. Serra i Picamal són autors, junt amb Montserrat Terradas, del llibre El Gironès. Aproximació a l'estructura socioeconòmica, un estudi editat el 1981 per Caixa d'Estalvis de Catalunya, amb pròleg de Joaquim Nadal. A partir d'aquest moment fa amistat amb Nadal, el qual el 1985 l'anima a acompanyar-lo a les llistes de les municipals a Girona. Des del 1983 és gerent del Consorci de la Costa Brava.
Oposició a la fusió
Un ‘no' clar i contundent no l'he sentit dir a ningú; a cap dels disset membres del consell d'administració ni tampoc a cap dels consellers nomenats per la Diputació
L'art de la seu central
El fons d'art s'exposarà a la Fontana d'Or, a les sales permanents; és de tothom
Militància territorial
El to sentimental és una història falsa: l'empresari se'n va amb la que li fa unes millors condicions
Mantenir la denominació
La marca Caixa Girona té valor a les comarques gironines, i per això es vol mantenir per sempre
Manel Serra, president de Caixa Girona, és una persona gairebé flegmàtica. Té un to de veu tan mesurat que fa ponderada la contundència dels seus arguments. En recordo les seves exposicions didàctiques en els plens de l'Ajuntament de Girona, quan va ser regidor del PSC de l'equip de Joaquim Nadal, a l'Ajuntament de Girona, entre el 1987 i el 1995. D'entre tots els escenaris possibles, prefereix que les fotos es facin al seu despatx de la Fontana d'Or, i no pas a la seu central. Li comento que si em deixessin triar escolliria el que ocupa en un àtic de la plaça de Santa Susanna del Mercadal com a gerent del Consorci de la Costa Brava, perquè és pràctic i il·luminat. El despatx presidencial de Caixa Girona és espectacular i majestuós, de catàleg de paper cuixé. Li comento que em sento com Martí Luter el dia que es va escandalitzar de Roma i la cúria del Vaticà. He vist Miró, Tàpies, Niebla, Tharrats, Vayreda, Cuixart... No em puc estar de dir que em sap greu, com a impositor, no haver pogut gaudir d'aquesta obra d'art només com a periodista que ve a buscar informació per publicar.
–No hi ha manera perquè puguin contemplar els quadres i les escultures tots els gironins, teòrics beneficiaris de l'Obra Social i de la Fundació de Caixa Girona?
–«La manera de fer-ho extensiu a tothom és dur el fons d'art a la Fontana d'Or a les sales permanents; és de tothom.»
–Què se sent quan s'és l'últim president de Caixa Girona? I sent, a més, El Breu?
–«La satisfacció de portar Caixa Girona a una situació millor. Una nova caixa més solvent, més eficient i més adequada als nous temps.»
–Ho sabíeu, que tindria aquesta fi, quan vau ser proposat pel càrrec?
–«La Diputació aprova els seus consellers a Caixa Girona el 19 maig, però el boom mediàtic de fusions comença al cap de dos dies –el 21 de maig– al Parlament de Catalunya. I dies després ja apareix en tots els diaris el mapa de fusions que ens posava al costat de Caixa Tarragona i Caixa Catalunya. Abans del 19 de maig no en sabia res i ningú no n'havia sentit a parlar mai.»
–Per què s'ha de fusionar Caixa Girona?
–«Tal com vaig dir en l'article del 20 de setembre, per fer una caixa més sòlida, més eficient, més dimensionada i més adequada als nous escenaris econòmics per tal de continuar millorant la qualitat del servei financer al servei de les famílies, empreses i institucions. Perquè avui, ni tu ni jo no observem diferències entre Caixa Girona i el Santander o el Bankpime. A partir de la liberalització bancària les caixes competeixen amb els bancs i els va bé, no hi ha diferències.»
–En algun moment penseu que Caixa Girona ha estat la gran caixa per a la empresa gironina?
–«Caixa Girona ha estat i és una caixa més per a l'empresa gironina. Ha estat la nostra, tot i que per la seva dimensió no ha pogut ser l'única o la gran proveïdora de recursos financers per a l'empresa gironina del sector industrial, agroalimentari, turístic o comercial.»
–Voleu dir que no hi havia ni romanticisme ni militància territorial a les comarques gironines?
–«El to sentimental és una història falsa: si a un empresari, a Ibercaja li ofereixen millors condicions, se n'hi va. Aquell sentiment entranyable que venia de la no liberalització del mercat financer ja no existeix. Les caixes fan banca minorista, com tota la banca a Espanya. Quin és el problema? Potser més les caixes, que no pas els bancs, són responsables d'haver pensat que la bombolla immobiliària no s'acabaria mai. I es van aventurar i han hagut de viure la crisi immobiliària. I Caixa Girona no n'és cap excepció. Els bancs poden incrementar capital per recapitalitzar-se, i les caixes no tenen accionistes.»
–I fan el famós fons de reestructuració ordenada bancària?
–«Fan el FROB i prou, mentre a la resta del món el sistema bancari s'ha pogut recapitalitzar amb ajuts públics i els governs han entrat al capital social, què ha fet Espanya? El FROB.»
–I el FROB fa inevitable la fusió?
–«Hi ha una altra qüestió inevitable: el Banc d'Espanya podria haver finançat sense fusió, però ha fet el FROB amb la fusió com a condició per rebre els ajuts. Crec que hi ha caixes massa petites, perquè hi ha massa oferta bancària. Fixa't: en un radi de tres minuts a peu al voltant de la seu central de Caixa Girona hi ha quinze oficines entre bancs i caixes. No passa en cap lloc d'Europa.»
–Què passaria si Caixa Girona no es fusionés i anés sola?
–«Que seríem la caixa més petita de Catalunya, de les més petites d'Espanya i d'Europa. I per la seva dimensió excessivament petita seria una caixa feble i no adequada als reptes de futur.»
–Per què un dia els indicadors del Banc d'Espanya són fantàstics per anar sols i els altres ho són per fusionar-se?
–«Les ràtios del balanç del 31 de desembre del 2008 expressen una entitat sòlida i solvent, etc... però l'evolució del mercat financer internacional, l'agreujament de la crisi econòmica en la indústria i serveis, l'augment de l'atur, la caiguda del mercat immobiliari, la paràlisi de les vendes immobiliàries, l'augment de la morositat i, afortunadament, l'aprovació del reial decret de la llei del FROB canvien l'escenari de manera substancial.»
–Quan es produeixi la fusió, en quina mesura afectarà el poder dels vicepresidents, comparat amb el poder econòmic, de decisió actual? I els salaris?
–«En la fusió, cal distingir entre període transitori i situació consolidada. Tot s'ha de normalitzar.»
–Voleu dir que fins i tot les marques es normalitzaran? La marca Caixa Girona no serà substituïda pel famós nom del grup?
–«Les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu ja creuen que el nom territorial és un valor. La marca Caixa Girona ja té valor a les comarques gironines; per tant, es vol mantenir per sempre.»
–Per sempre o per sempre que hi hagi els directius que signen l'acord? No es perdrà el nom, en uns anys?
–«Crec que no. Pot conviure tranquil·lament amb el de Caixa Viva, que és un nom del qual ja s'ha parlat.»
–No serà pas aquest? Tot just s'ha tancat el concurs!
–«No sé quin serà. El nom s'ha de triar ràpid.»
–Com afectarà la fusió en la programació de Cap Roig?
–«La intenció, avui per avui, és continuar oferint el Festival de Cap Roig, adequat a la situació, als contractes signats i als acords de la comissió de l'Obra Social.»
–Heu pensat en un canvi de rumb de l'Obra Social, de la fundació? Una nova especialització?
–«L'Obra Social de Caixa Girona (que serà el 75% del total) es gestionarà d'acord i des de la comissió d'Obra Social de Girona. La voluntat unànime és que reverteixi en les comarques gironines. Els pilars bàsics són la cultura, des la Fontana d'Or i Cap Roig; acció social, des del Consorci Joan Riu; medi ambient i educació, amb la innovació, mitjançant convenis amb la UdG per I+R+D...»
– Cada caixa especialitzarà la Fundació en àmbits diferents?
– «És una possibilitat a estudiar...però l'especialització serà la vinculació a les terres gironines.»
– Hi ha alguna possibilitat que la fusió amb Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i i Caixa Manlleu no prosperi?
–«En opinió meva, i pel sentit unànime de les opinions escoltades, tothom està d'acord amb aquesta fusió. Amb matisos, amb dubtes raonables que ja s'aniran resolent, però amb la certesa d'estar en la direcció correcta.»
– És aquesta la fusió que es farà? Podria canviar-se els socis?
– «No és a cap dels escenaris contemplats.»
–Sou conscients que hi ha una oposició cada cop més organitzada?
–«No hi ha cap oposició organitzada al projecte de fusió. Hi ha expressions d'algunes persones de dubtes respecte al ritme de la fusió, al procés seguit, a la forma de procedir. S'ha dit que hi ha excessiva discreció i silenci, però també se m'ha recordat que la discreció i el silenci són virtuts!»
–I dels moviments crítics amb la fusió, especialment de sectors afins a Esquerra i a CiU, què en penseu?
–«Has sentit una opinió contrària a la fusió de manera clara i contundent?»
–Jo diria que sí?
–«Que argumenti un ‘no' clar i contundent no hi ha ningú. Al consell d'administració l'únic que es va abstenir va ser, com ja has publicat, Jaume Torramadé, perquè no tenia prou informació. L'opinió d'Enric Vilert, president de la Diputació, tampoc és del tot contrària; diu que la Diputació no ha pres cap decisió i que en l'article publicat el 13 de setembre s'hi apunten reflexions de debat. Els que diuen coses que no són lloances els preocupa la identitat, els llocs de treball, l'obra social... Tampoc no és clara la seva posició, almenys en l'opinió publicada.»
–Em diuen coses...
–«Però tot és confidencial, ningú no dóna la cara. Mira: un ‘no' clar i contundent no l'he sentit dir a ningú; a cap dels disset membres del consell d'administració ni de cap dels consellers nomenats per la Diputació. Hi ha l'abstenció de Torramadé, però els altres voten que ‘sí' i potser amb matisos: parlen de precipitació, d'explicacions poc clares o que els socis podrien haver estat uns altres.»
–Patiu perquè no passi com a la Kutxa: que l'assemblea tombi la fusió?
–«L'Assemblea és l'òrgan sobirà, però confio en la responsabilitat personal de tots els seus membres, que tots ells volen el millor per Caixa Girona.»
–Des de quan teniu oberta una llibreta a Caixa Girona?
–«No pas una, sinó tres, i des de fa molts i molts anys.»
–Hi teniu domiciliada la nòmina?
–«No hi tenia domiciliada la nòmina.»
–Quant cobrareu per ser president?
–«Vaig anunciar al consell d'administració que cobraré la meitat que l'anterior president, i em considero extraordinàriament ben pagat.»
–I quants diners són?
–«Les retribucions dels consellers i del president són públiques. Surten al web de totes les caixes d'Espanya.»
–De jove vau formar part d'una colla plena de prodigis. En deien la
tribu i éreu uns cracs.
–«Dit així, sembla màfia. Per qui ho dius?»
–Guillem Terribas, Jaume Curbet, Montse Terradas, Montse Hosta, Anna Maria Birulés, Antoni Puigverd, Zoila Riera, Anna Pagans, Xavier Corominas, Quimi Massegur, Rosa Maria Picamal...
–«Érem noiets i noietes de 17 o 18 anys i ens trobàvem en un pis del carrer Muntanya que tenien llogat els estudiants de fora de Girona. Són trobades generacionals; no és que estiguéssim conxorxats i tots fóssim de la Lliga Comunista Revolucionària, Bandera Roja i no sé quantes coses més.»
–Vau ser de l'LCR o de Bandera Roja?
–«No. I deixa-m'ho dir solemnement. No he tingut mai cap carnet.»
–Doncs heu estat sempre situats en l'òrbita del PSC?
–«Vaig ser regidor a les llistes del PSC a Girona en els mandats 1987-1991 i 1991-1995, però hi figurava com a independent. N'estava orgullós, però no he tingut carnet, ni abans ni ara. Malgrat això, he estat al Consorci de la Costa Brava amb quatre presidents de CiU, Josep Arnau, Pere Macias, Frederic Suñer i Carles Pàramo, i ningú no m'ha situat mai en l'òrbita de CiU.»
–No anàveu a les llistes convergents! Qui us ho demana per ser conseller de Caixa Girona?
–«Fixa't, fa cinc o sis anys, Carles Pàramo em truca i em diu que està reunit amb l'Anna Pagans i que em volen proposar per representar la Diputació i l'Ajuntament de Girona al Consell Social de la UdG, que aleshores presidia Albert Bou. I accepto amb molt de gust. I també accepto amb molt de gust quan el 19 de maig del 2009 el ple de la Diputació nomena els representants que seran a l'assemblea general de Caixa Girona en representació de les corporacions locals gironines. I ens voten per unanimitat. A partir d'aquí comencen les batalletes.»
–No m'heu respost!
–«No et dic qui em telefona. És una trucada del diumenge 17 de maig semblant a la de Pàramo. Vaig preguntar què hauria de fer. ‘No res: un cop l'any et reuniràs.' ‘I què més', vaig preguntar. ‘Podries ser del consell d'administració.' ‘I això què vol dir?' ‘Una tarda al mes de reunió.'»
–Sou gerent del Consorci de la Costa Brava. Aquest càrrec, és compatible amb el de president?
–[M'imprimeix uns articles de la llei de caixes del 2008 i diu: «La llei de caixes catalanes diu que els presidents són càrrecs honorífics i no executius. Tanmateix, els estatuts de Caixa Girona estableixen que el president té dedicació parcial. Per tant, si només em dediqués a la caixa s'haurien de modificar els estatuts.»
–Doncs Arcadi Calzada semblava un president a temps complet?
–«Arcadi Calzada ha projectat el nom de Caixa Girona arreu. Tothom coneixia l'Arcadi com a president, però ell feia moltes altres activitats. Gràcies a la presència de l'Arcadi als mitjans, entrevistat o com a conversador, Caixa Girona va ser molt coneguda. Malgrat això, tal com va manifestar un conseller en la primera reunió del consell d'administració, ‘Caixa de Girona té més marca que no pas mercat'.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.