Viure i deixar viure

Sovint l'espessor del bosc de les normes legals no ens deixa veure els arbres dels nostres comportaments quotidians. El contacte recent i més intens amb persones vingudes d'altres àrees culturals i lingüístiques –i fins d'altres civilitzacions– ens mostra però la diversitat existent, una diversitat que inclou aspectes interessants i d'altres que no ens convé gaire imitar.

En un moment en què ens preguntem sobre la nostra forma de ser col·lectiva, sóc del parer que hauríem de saber valorar més els aspectes que per a nosaltres són fonamentals i que ens han portat com a poble fins aquí. L'observació atenta de la història que n'han fet molts dels nostres pensadors més destacats ens mostra que nosaltres –el poble català– hem anat elaborant laboriosament una manera de viure (una civilització que diríem si fóssim més ambiciosos) que fa compatibles una concepció vital dels comportaments amb la tolerància envers les altres persones, sense abandonar per això l'esperit de superació en les nostres activitats quotidianes, la valoració de l'estudi, la recerca i la innovació, la curiositat pels nous coneixements i per les noves cultures, el sentiment de solidaritat davant la injustícia, enfront de les guerres, etcètera. No tenim res a veure amb els mites de l'arrogància d'origen aristocraticobel·licista de la classe dominant castellanoespanyola, ni amb els onanismes mentals de la grandeur que emanen de les elits franximandes, d'inspiració napoleònica.

Amb això no vull pas dibuixar una societat catalana idíl·lica que sabem amb els seus defectes i organitzada en molts aspectes de manera injusta. He volgut només esbossar una descripció dels principis que orienten la nostra activitat col·lectiva i que poden servir per construir una nova realitat política. Ara, com en altres èpoques de la nostra història, només volem viure nosaltres tot deixant viure els altres. Sense imposicions degudes a ideologies malaltisses. Per a la nostra vida quotidiana, per a la nostra supervivència, no necessitem cap tutela.

És l'hora que construïm el nostre marc polític propi, que per les seves característiques és obert a totes les persones de qualsevol origen social o nacional. És l'hora de començar a construir la república independent, democràtica, igualitària, federativa i solidària dels Països Catalans. Per continuar desenvolupant la nostra col·lectivitat. Per poder –finalment– viure i deixar viure.