Hereu admet que s'ha d'augmentar la presència policial a Ciutat Vella
Assegura que la Guàrdia Urbana fa un 60% de les detencions del districte i els Mossos l'acusen de donar dades «incompletes»
Treballar amb les altres institucions per garantir la convivència en «entorns complexos i diversificats». Aquest és l'objectiu que es marca ara el govern municipal de Barcelona per al districte de Ciutat Vella, sobretot després que en les darreres setmanes s'ha revifat la polèmica per l'exercici de la prostitució al carrer i per altres problemàtiques que afecten especialment el Raval. L'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, va anunciar ahir a la plaça del Rei –en l'acte de benvinguda als 250 aspirants a agent de la 83a promoció de la Guàrdia Urbana– que des de l'Ajuntament es vol reforçar la presència de la Guàrdia Urbana al districte, i va reclamar al Departament d'Interior que presti «la mateixa atenció» a aquesta àrea de la ciutat.
Hereu va explicar que des del 2007 la plantilla de la policia local al districte ha augmentant un 14% arran de la implantació de la policia de proximitat. Tot i que no va voler especificar les dades, l'alcalde va assegurar que amb vista a l'any vinent «la majoria» d'agents de la promoció aniran destinats al districte de Ciutat Vella per tal de «reforçar la seguretat» i la «política de proximitat» en aquesta zona de la ciutat, que segons Hereu requereix «un tractament específic» a causa de la seva diversitat, que l'ha convertit en «l'escenari més difícil de Barcelona».
En aquesta línia, Jordi Hereu també va anunciar ahir la creació, a principi d'octubre, d'una nova plaça d'intendent major de la Guàrdia Urbana de Barcelona –fins ara n'hi havia dos, que reforçaven les unitats territorials de tots els districtes de Barcelona– que treballarà en l'organització i la coordinació de la política de seguretat del districte de Ciutat Vella, «en el qual conflueixen totes les pressions a causa del seu èxit», va dir Hereu.
Polèmica amb els Mossos
Tot i la «dificultat» que presenta el districte, l'alcalde de Barcelona va afirmar ahir que els ciutadans han d'estar «orgullosos» de la feina diària de la Guàrdia Urbana, ja que, segons Hereu, el 60% de les detencions a Ciutat Vella les fa la Guàrdia Urbana i la resta (40%), els Mossos. La xifra, però, va ser rebatuda poc després per fonts de la policia autonòmica, que van assegurar que les dades d'Hereu eren «incompletes» i que no tenien en compte les detencions que havien fet altres unitats del cos –com ara les especialitzades, la majoria de les quals estan emplaçades al Complex Egara, a Sabadell o en altres comissaries– a Ciutat Vella. Segons les mateixes fonts, els Mossos d'Esquadra fan un 52% de les detencions i la Guàrdia Urbana, un 48% al districte, i la proporció és d'un 68% i un 31% a tota la resta de Barcelona.
La policia catalana també va respondre a la reclamació de Jordi Hereu al Departament d'Interior, al qual va exigir la necessitat de «reforçar la presència i l'actuació» dels Mossos d'Esquadra a la capital catalana. L'alcalde va assegurar que ja havia mantingut contactes amb el conseller d'Interior, Joan Saura, perquè un cop finalitzat el desplegament es destinessin «almenys» 240 mossos a Barcelona cada any, fins a un màxim de 1.000 agents de la policia catalana en els propers anys, la majoria dels quals anirien al districte de Ciutat Vella. Des de la policia catalana es va respondre que les destinacions dels agents es decideixen segons «diversos criteris», com ara el nombre de delictes de les ciutats i els moviments dels detinguts. Poc després, des del Departament d'Interior van informar que aquest any ja s'ha acordat amb l'Ajuntament de Barcelona l'arribada de 240 nous mossos i amb vista al 2010, la de 200 més, tot i que no van precisar el nombre de policies que s'han destinat al districte de Ciutat Vella.
Quinze incorporacions
Dels 250 agents que formen part de la promoció 83 de la Guàrdia Urbana de Barcelona –setze dels quals són dones–, quinze han entrat al cos, ja que tenen formació policial. La resta, 235, inicien ara la fase de preparació a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), que dura nou mesos i que finalitzarà al mes de juny. Les incorporacions s'engloben en l'acord del 2007 entre tots els grups municipals de l'Ajuntament per la convocatòria fins al 2011 de 1.000 places d'agent de la Guàrdia Urbana. Actualment el cos policial està format per prop de 3.000 agents.
Coordinar i dirigir
Coordinar i dirigir el pla de seguretat que dissenyi l'intendent de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella. Aquesta serà, a partir de l'octubre, la tasca de l'intendent major Jesús Hernando, que a banda continuarà reforçant les unitats territorials dels districtes de l'Eixample, Gràcia i Sant Martí. Segons van explicar fonts del cos, la feina de l'intendent major –el que es considera categoria de comissari en els Mossos d'Esquadra– va més enllà de la tasca policial. S'encarrega de la relació amb les associacions de comerciants i els veïns, i amb la interrelació entre l'intendent i les cúpules policials i municipals. Actualment a la Guàrdia Urbana hi ha intendents majors, entre d'altres el cap del cos policial, Xavier Vilaró, que ocupa el càrrec d'intendent major en cap. L'intendent major Reina s'encarrega de la coordinació i direcció de la resta de districtes de Barcelona.
Farà d'acusació particular
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va confirmar ahir que l'Ajuntament es presentarà com a acusació particular en el cas de la mort d'un empleat de l'hotel AC, situat a prop del Fòrum, dijous passat a la matinada, durant la celebració de les Festes de la Mercè. Hereu va explicar que l'Ajuntament ha pres la decisió després que ahir el treballador va morir a l'hospital Clínic. La víctima va ingressar al centre hospitalari en coma irreversible, després de rebre un cop de puny en enfrontar-se a un grup de joves que tornaven dels concerts del Fòrum, ensopegar i es colpejar-se fortament el cap contra el terra. Els investigadors dels Mossos d'Esquadra continuen buscant els agressors, que van encarar-se amb l'empleat després que els recepcionistes de l'hotel els neguessin el pas quan volien utilitzar els lavabos de l'establiment.
