Malcolm McDowell diu que en va tenir prou de treballar un cop amb Kubrick

L'actor va parlar ahir a Sitges de «La taronja mecànica»

Abans de la projecció de La taronja mecànica, que aviat es reposarà a les sales comercials, McDowell no només va deixar entendre que la seva relació amb Kubrick havia estat difícil, sinó que va voler vindicar l'escriptor Anthony Burgess i la seva aportació fonamental a la cèlebre pel·lícula rodada l'any 1971: «A vegades no es té prou present que bona part dels mèrits de la pel·lícula són seus, perquè va ser Burgess qui va escriure la història. Sabeu d'on surt el títol de A clockwork orange? Assegut en un banc d'un parc de Londres, va sentir que un tipus li deia a un altre que n'hi havia un que era més estrany que una taronja mecànica, que és una expressió ben estranya.» Després de la presentació de l'actor, ell mateix, quaranta anys més jove, va aparèixer a la pantalla mirant fixament l'espectador amb les pestanyes de l'ull dret maquillades. Gemma Ruiz, presentadora, va definir aquella mirada com «la més amenaçadora i a la vegada més fascinant de la història del cinema». Potser no tant, però la mirada, certament, continua fent impressió. Com va crear aquesta mirada? En el col·loqui posterior, McDowell va comentar que no va ser a partir de les indicacions de Kubrick: «Ell deia que els actors havíem de fer el nostre treball. Però, per aconseguir el que volia, et feia repetir les seqüències una vegada i una altra. De manera obsessiva.»

Pel que fa a la secció oficial, s'hi va projectar el film amb què el coreà Park Chan-Wook va guanyar el premi del jurat de Canes: Thirst, una revisió del tema del vampirisme força rebuscada que parteix de la idea de convertir en vampir un benintencionat capellà catòlic que ressuscita un cop mort per una estranya infecció: la sang dels altres el manté amb vida. Una vampira històrica, la comtessa hongaresa Erzsebeth Batory, és la protagonista de The countess, film dirigit i protagonitzat per l'actriu francesa Julie Delpy. La història, o la llegenda, diu que aquesta comtessa extreia sang de noies verges, fins a matar-les, per rentar-s'hi i mantenir-se jove. Delpy, amb una narració clàssica, explica que tot va poder ser una conspiració per arravatar-li la riquesa després que es va enamorar del fill d'un rival.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.