Sergi López presenta a Sitges una faula hedonista ambientada en un món apocalíptic
Interpreta un cantant d'òpera al film dels germans Larrieux
Sergi López, que actualment representa el muntatge Non Solum al TNC, va ser ahir a Sitges (al costat del seu poble, Vilanova i la Geltrú) per donar suport a Les derniers jours du monde, un atípic film apocalíptic dirigit per Arnaud i Jean-Marie Larrieux. A conseqüència d'una sèrie de desastres sanitaris, ecològics, polítics i militars, la fi del món és pròxima, però els Larrieux, fent una pel·lícula lliure i audaç, imaginen que la humanitat, finalment, es decideix a viure el moment present guiant-se pel desig. No és la primera vegada que l'actor de Vilanova treballa amb aquests dos germans cineastes nascuts a Lorda. Anteriorment, també va participar a Peindre ou faire l'amour, estrenada fa tres anys a l'Estat espanyol, i Le voyage aux Pyrénées. A López, segons va explicar ahir en roda de premsa a Sitges, li encanta treballar amb els Larrieux: «M'agrada que celebrin el desig i que siguin tan bojos i tan imaginatius. Gràcies a ells he interpretat personatges molt curiosos, com ara el cec, que potser no ho és, de Peindre ou faire l'amour, i aquest cantant d'òpera que es pren tan bé la fi del món que sobretot pensa en el sexe.» Aquest cantant d'òpera és l'amic del protagonista, interpretat pel gran actor francès Mathieu Amalric, que, a la recerca de la seva dona ideal, fa un periple caòtic que el du de Biarritz a París, Pamplona, Tolosa i fins i tot a Montserrat. «Treballar amb Amalric ha estat molt estimulant. És un actor que no es complica la vida. Ho fa fàcil i directe», diu López.
Jaco van Dormael també va ser ahir a Sitges a propòsit del seu film Mr. Nobody, que, protagonitzat per un omnipresent Jared Leto i la bella Diane Kruger, fa unes setmanes va ser presentat a la Mostra de Venècia. El cineasta belga ha imaginat un personatge centenari que, en un hipotètic món futur, és l'últim home que morirà de vell. Al llit de mort, recorda no només una vida, sinó totes les seves vides possibles. Van Dormael vol ser poètic, però la pel·lícula acaba saturant per les seves pretensions.
Ferran Audí debuta adaptant Ibsen
En una sessió especial, va projectar-se ahir a Sitges The frost (El gebre), primer film dirigit per Ferran Audí i fruit d'una coproducció catalana, espanyola i noruega. Parlada en anglès i noruec, la pel·lícula adapta una obra de Henrik Ibsen, El petit Eyolf, amb una mare turmentada després de la mort del seu fill, al qual mai no havia estimat. Aitana Sánchez-Gijón fa el personatge principal mentre que hi ha una col·laboració especial de Bibi Andersson, una de les grans presències del cinema de Bergman. Abans de la projecció de tarda de The frost, hi va haver un acte de l'Acadèmia del Cinema Català en què el seu president, Joel Joan, va lliurar un premi d'homenatge a Sebastià d'Arbó, presentat com un important personatge de la cultura i el periodisme i un pioner del cinema català, tot i que també seria possible considerar-lo un propagador de supersticions. Ahir a Sitges hi va haver moltes altres projeccions, entre les quals una de prou interessant represa per part de Werner Herzog del personatge d'El tinent corrupte / Bad Liutenant, film rodat fa disset anys per Abel Ferrara amb Harvey Keitel com a protagonista. En el film d'Herzog, que retorna plenament a la ficció després dels seus inclassificables documentals, un al·lucinat Nicolas Cage és el tinent corrupte i cocaïnòman.