El bisbe de Girona exhorta els capellans a tornar al confessionari
La Diòcesi inicia el procés de canonització dels capellans morts durant la Guerra Civil
A alguns preveres, els ha sobtat l'anunci de l'inici del procés de canonització dels capellans morts assassinats durant la Guerra Civil a la diòcesi de Girona. Cap bisbe anterior no havia considerat adequat fer-ho, per por d'evitar desenterrar vells odis. «Després d'anys d'experiència de normalitat democràtica, afeblides les raons polítiques i eclesials que havien aconsellat la dilació d'anys enrere, penso que és un bon moment per recuperar la memòria martirial d'aquests germans nostres, no pas per reivindicar res, sinó per esdevenir testimonis de fidelitat a la nostra església de Girona.» Assegura que familiars d'alguns d'aquests preveres li havien demanat l'inici del procés de canonització i de fer arribar la petició al Vaticà. Anuncia que aviat en nomenarà el tribunal.
En l'escrit demana «molta cura» en les celebracions de la penitència, seguint un dels mandats més obsessius del nou govern de la Santa Seu. Exhorta els capellans «a assegurar, com s'ha fet des de fa segles, les celebracions individuals, oferint-les amb horaris, si s'escau [...] Estimats preveres, no és anar enrere de cap manera, no és dificultar el perdó als fidels [...]». Accepta la celebració comunitària de la penitència, però amb l'absolució individual.
Vuit seminaristes
El bisbe Francesc recorda als preveres de la Diòcesi de Girona que vuit seminaristes –d'origen català, americà i africà– han començat el nou curs: sis fan el curs introductori, un acaba els estudis a Barcelona i un altre ja és diaca i fa les pràctiques com a vicari de la parròquia de Sant Josep de Girona. I en la seva carta als preveres, el bisbe afegeix: «Tinc notícies que algú més s'ho planteja seriosament.»
Molts capellans celebren –no pas els vuit seminaristes a la diòcesi, perquè en voldrien una vintena o una trenta cada nou curs– el fet que tants aspirants a sacerdot resideixin al Seminari de Girona. Feia cap a una vintena d'anys que tanta colla no residia al seminari de Girona. Hi havia hagut algun resident escadusser, i no pas cada any. D'altra banda, el curs introductori s'havia fet força a Girona; de fet, els sis alumnes del curs introductori comparteixen algunes classes amb els de l'Institut Superior de Ciències Religioses.
La pregària dels dijous al Mercadal
En la carta als preveres de la Diòcesi, el bisbe recorda la pregària de cada dijous, de 6 a 8 del vespre, a la parròquia del Mercadal «davant del Senyor» perquè hi hagi més vocacions. Assegura que, en aquest curs, alguna parròquia més s'afegirà a aquesta pregària vocacional. I acaba aquest capítol de la carta amb una pregària: «Amb el nostre capteniment provoquem en altres el desig de ser capellà, de descobrir que seran feliços oferint la seva vida per fer present el Crist.»