Barcelona recorda el centenari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

El pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat avui fa exactament cent anys al castell de Montjuïc. La celebració de l'Any Ferrer i Guàrdia clourà avui amb un homenatge de l'Ajuntament de Barcelona –però no de la Generalitat– i la promesa de la dedicació d'un carrer a la capital catalana. La fundació que porta el seu nom organitza al matí l'ofrena floral al monument commemoratiu de Montjuïc, i posteriorment el Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona serà el marc de l'acte institucional amb motiu del centenari, que serà presidit per l'alcalde, Jordi Hereu, i el president de la fundació, Joan Francesc Pont. Ni la Generalitat de Catalunya ni el govern tripartit no participaran en cap d'aquests actes institucionals en reconeixement de qui va ser acusat de ser l'autor intel·lectual de la revolta de la Setmana Tràgica. El Memorial Democràtic només s'ocupa de recordar fets històrics que van tenir lloc entre 1931 i 1980, i Vicepresidència, a través de la Comissió de Commemoracions Històriques, tampoc no farà res d'especial. Tot i això, el comitè d'honor de la Fundació Ferrer i Guàrdia és presidit per Pasqual Maragall i també l'integren el president del govern, José Montilla, i els diputats al Congrés de CiU i ERC Carles Campuzano i Joan Tardà.

En una entrevista recent a aquest diari, el catedràtic d'Història de l'Educació a la Universitat Autònoma, Pere Solà, expert coneixedor de la figura i l'obra del pare de l'Escola Moderna, demana que sigui «rehabilitat» i denuncia que no comprèn «que la inèrcia institucional no reconegui les aportacions a favor de l'educació popular» de Ferrer i Guàrdia. L'Any Ferrer i Guàrdia també ha llançat la Campanya nomenclàtor per aconseguir que els municipis catalans li dediquin un carrer. El juliol passat, Barcelona va aprovar el canvi de nom de l'avinguda del Marquès de Comillas pel d'avinguda de Ferrer i Guàrdia, a Montjuïc.