Més aparadors que botigues

És una veritat universalment coneguda entre els treballadors dels comerços que els dies festius en què s'obre portes, fora de la temporada de rebaixes, l'avorriment i la tranquil·litat seran les tòniques de la jornada. I ahir, un dels vuit festius en què la Generalitat ha permès enguany aixecar persianes, no va ser una excepció a Tarragona. Ho diem bàsicament perquè, amb la perspectiva d'uns clients que anirien entrant amb comptagotes i que, per acabar-ho d'adobar, respondrien al perfil de «miro però no compro», la majoria de responsables dels establiments que no pertanyen a grans cadenes van optar per quedar-se a casa i gaudir de dos dies de festa consecutius, un fet ben insòlit per als treballadors del sector comercial. Fins i tot, moltes grans marques ahir van optar per ni molestar-se a obrir, especialment en el sector de l'electrònica, la telefonia, els electrodomèstics, les sabateries o els mateixos supermercats.

La majoria de superfícies mitjanes d'alimentació rebien els despistats que s'hi adreçaven esperançats amb una persiana abaixada d'allò més descoratjadora, i alguna marca de referència informava que tan sols mantindria obert fins al migdia, per donar així l'oportunitat als treballadors de descansar una mica abans d'enfilar una nova setmana. Tota una realitat que xoca amb la llegenda urbana que els únics clients de dia festiu són, al marge dels que van a passejar mirant botigues, els pobres treballadors que es troben en plena crisi de nevera buida enmig d'un dia festiu.

Per tant, si algú volia matar l'avorriment tot xafardejant botigues tenia dues opcions a Tarragona: o bé adreçar-se al centre comercial Parc Central (l'únic oasi de normalitat comercial a la ciutat) o bé consolar-se amb una de les activitats més populars ahir al matí per la Rambla i els carrers comercials del seu voltant: anar-se parant davant d'aparadors i, entre les reixes de la persiana baixada, descobrir aquells productes que ens interessen. I ja tornarem un altre dia a comprar-los.

En funcionament, evidentment, teníem els noms de sempre: les grans botigues de roba i alguna sabateria despistada. «La botiga del costat ens va dir que obriria, i més valia fer-ho per si de cas», comentava el Santiago González en una petita sabateria del carrer Unió. «La gent està tornant del pont, així que no esperem massa moviment fins a la tarda. Potser si haguéssim obert diumenge hauria estat diferent», deia l'Eva Sagredo, d'una botiga de roba al carrer August. «Abans podies predir si vindria gent. Ara amb la crisi, no se sap mai», concloïa la Melania Calabuig des d'un establiment del carrer Comte de Rius.