la contra
I per fi, l'homenatge
L'Ajuntament de Barcelona, la Fundació Ferrer i Guàrdia i altres entitats de la societat civil van recordar ahir el pedagog llibertari injustament afusellat al castell de Montjuïc el 1909
El 13 d'octubre de 1909 el pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia va ser injustament executat al castell de Montjuïc. Un tribunal militar el va acusar, sense tenir-ne cap prova, de ser l'instigador de la Setmana Tràgica del juliol d'aquell mateix any. Amb aquest desproporcionat escarment la debilitada monarquia, l'Església i la burgesia, tant la catalana com l'espanyola, volien tenir força per restablir l'ordre social després de la revolta popular.
L'injust afusellament va comportar un moviment internacional de protesta i d'animadversió cap al govern espanyol i les seves institucions. Diaris com The Times va advertir que «s'havia confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal».
Coincidint amb el centenari de la seva mort, l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació Ferrer i Guàrdia i entitats de la societat civil van retre homenatge a aquest lliurepensador, al Saló de Cent. Com va recordar l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, al començar l'acte, «la ciutat no vol oblidar el llegat de Ferrer i Guàrdia» que defensava una educació fonamentada en el respecte de la llibertat de consciència dels alumnes. Cal recuperar de la desmemòria aquest precursor en la coeducació, de sexes i classes, sense desvincular el treball intel·lectual i el manual, i suprimint els premis, càstigs i exàmens. «L'ensenyament racionalista pot i ho ha de discutir tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal», va escriure. El llegat de Ferrer i Guàrdia no es circumscriu només en l'educació. Durant l'acte commemoratiu no es va oblidar que aquest lliurepensador defensava la laïcitat i lluitava per combatre la desigualtat social, de la qual «no em vaig limitar a lamentar-la en els seus efectes, sinó que vaig voler combatre-la en les seves causes, segur que d'aquesta manera s'ha d'arribar positivament a la justícia (...)». Malgrat la commemoració d'ahir, Ferrer i Guàrdia ha tingut més reconeixement internacional que no aquí, lamentava el president de la fundació, Joan Francesc Pont, que no es cansava d'apuntar que calia recuperar la figura d'aquest pedagog. De fet, no va ser fins aquest juliol que Barcelona va decidir canviar el nom de l'avinguda del Marquès de Comillas pel d'avinguda de Ferrer i Guàrdia, al districte de Montjuïc.