Les revoltes ultramarines

LKP. En l'imaginari francès, aquestes inicials sembla que al·ludeixin a algun grupuscle independentista d'extrema esquerra. Significa simplement Liyannaj kont Pwofitasyon, és a dir, Junts contra l'Explotació, en crioll de Guadeloupe. Els francesos no s'estranyen que els habitants de Guadeloupe parlin crioll, troben més curiós que l'escriguin i que gosin emprar-lo per expressar reivindicacions i organitzar vagues generals. El crioll, a Guadeloupe, Martinica o l'illa de la Reunió, és parlat per la immensa majoria de la població, però no deixa de ser una llengua regional com les altres, és a dir, gairebé exclosa de l'ensenyament i de la vida pública. Molts blancs parlen crioll, també, sobretot els descendents de les famílies aristocràtiques implantades als segles XVII i XVIII, els anomenats békés, que són, encara avui, els mestres de l'illa. Aquestes grans famílies, que sembla que tenen molta cura a no deixar entrar sang negra dins l'arbre genealògic, representen l'1% de la població i controlen més de la meitat de l'economia local: plantacions, benzineres, supermercats, cadenes d'hotels... En els últims dies, molts reportatges han mostrat els descendents dels colons tractar els seus obrers negres amb un paternalisme a penes suavitzat per la consciència que el segle XXI hauria de canviar algunes coses. Fins fa pocs dies, ningú a França no semblava sobtat per aquest estat de fet, i van caldre dues bones setmanes de vaga general perquè la premsa parisenca s'interessés de debò per un moviment social històric. Avui, després d'un mes de vaga i d'algunes promeses presidencials, no sembla que res pugui canviar el fons de les coses. Guadeloupe continua tenint un vint-i-dos per cent de la població a l'atur, i aguanta gràcies als subsidis enormes que l'Estat dedica al confeti de l'imperi, mantenint cadascun d'aquests territoris sota perfusió, a canvi de la tranquil·litat social i de l'immobilisme. Aquests subsidis no eviten que els preus dels productes de base siguin més cars allà que enlloc més, com si els caps de clan que controlen l'economia sabessin obtenir unes ajudes de l'Estat que no repercuteixen enlloc més que als seus comptes bancaris. Jacques Chirac, al seu temps, havia estat particularment proper dels caps de clans d'aquestes illes, a les quals cal incloure Nova Caledònia i Tahití. Nicolas Sarkozy, tot d'una, sembla que ha descobert que enlloc més que en aquestes vitrines amables del turisme ultramarí impera la desigualtat estructural més arcaica. Ho ha descobert i, com sempre, vol posar-hi remei. Tot fa pensar, però, que, després d'alguna concessió imposada per la mediació del govern, els amos de Guadeloupe continuaran trobant-se per recordar els vells temps en què la població negra sabia quin era el seu lloc.