Aposten per parcs eòlics marins com a font energètica de futur

Alguns experts creuen que també són positius per al fons marí

La jornada, plantejada com un fòrum de debat, va consistir en diverses ponències al matí i en quatre taules rodones a la tarda: sobre clústers d'alta tecnologia; turisme i territori; energia, i pesca, salut dels ecosistemes marins i reserves energètiques. Cada taula rodona va reunir un moderador i tres experts en cadascun dels temes per debatre'ls. En el cas de l'energia, els ponents van destacar que és inevitable que a mitjà o llarg termini vegem parcs eòlics marins davant la costa catalana, perquè les energies renovables guanyin pes en el consum energètic. Pepa Mosquera, directora de la revista Energías Renovables, va afirmar que ara estem en un moment de canvi de model energètic, i que l'Estat espanyol és capdavanter en energies renovables, i ho ha d'aprofitar: «L'eòlica marina al Mediterrani és una oportunitat, perquè podríem ser capdavanters també en parcs en aigües profundes.» A més, els participants en la taula van dir que serien positius per a la biodiversitat, ja que també servirien per generar una espècie de reserves –en no poder-hi transitar–i per a la regeneració d'espècies.

Pel que fa a la pesca, bona part de la taula va tractar de les reserves marines, pel debat que genera la que es vol fer a les illes Formigues. Josep Maria Gili, de l'Institut de Ciències del Mar, va apuntar com a conclusions que calen «mesures dràstiques i immediates» per millorar la gestió del medi natural, que està al límit, i que una reserva implica que tots els sectors han de fer sacrificis per un bé comú.

La directora de Biocat, Montserrat Vendrell, va apuntar, amb referència als clústers, que cada territori ha de saber aprofitar el seu entorn en el moment de definir quin centre de coneixement vol fomentar, tenint clar que el talent és la matèria primera que s'ha d'anar a buscar.

Finalment, l'ecòleg Ramon Folch va concloure, pel que fa a turisme i territori, que tothom té clar que el model ha de canviar, ja que l'actual exigeix energia i territori abundant i barat, dos aspectes amb els quals ja no es pot comptar.

Canvi climàtic més ràpid

La jornada va començar amb la conferència de Martin Lees, secretari general del Club de Roma, que va alertar dels efectes del canvi climàtic, per exemple en l'augment de nivell del mar. Segons Lees, la rapidesa amb què es produeix el canvi climàtic –superior a les previsions recents– fa pensar que ens estem acostant a un punt de no retorn i que, si no s'actua en un àmbit global –però també a les ciutats– immediatament i de manera dràstica, ja no hi haurà marxa enrere. En altres conferències es va discutir la necessitat del decreixement com a nou model social, l'únic ara mateix sostenible, com va afirmar Jordi de Cambra, de la càtedra Unesco. La jornada la va organitzar l'Obra Social de «la Caixa» i l'Ajuntament de Palamós. L'alcaldessa, Teresa Ferrés, va destacar el caràcter local i global del fòrum, que va assegurar que tindrà continuïtat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.