Boicot pastoral

S'explica de Don Miguel de Unamuno que un estudiant, en trobar-se'l pels passadissos de la Universitat de Salamanca, li preguntà: «Perdone ¿no sería Vd por casualidad el catedrático de griego?» El basc li va respondre amb contundència: «¡Como por casualidad!, joven; tras largas y competidas oposiciones». Semblaria, doncs, que a la Universitat de Salamanca les coses es fan amb criteris de rigor a l'hora d'admetre els professors. Pel que es veu, a la Universitat Pontifícia de la mateixa ciutat els criteris, potser pel fet de ser pontifícia, són ben diferents i es fan catedràtics els que la seva primera exigència és la virtut de l'energumenisme. Em refereixo a una informació no desmentida del diari Avui en què el senyor Matamala, col·laborador de la pastoral catalana, revela un fet succeït en uns cursos sobre pastoral cristiana que es varen fer a El Escorial al juliol. En un clima d'animadversió generalitzada en contra de Catalunya es varen perpetrar unes jornades en què la intervenció del catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia, un tal Ángel Galindo García, capellà per més senyes, va fer una crida al boicot als productes i empreses catalans.

Caldria fer un bloqueig a la irlandesa com a mitjan segle XIX van fer els masovers gaèlics al capità Charles Boycot, administrador de finques de landlords britànics –d'aquí li ve el nom–, al qual ni la correspondència li arribava. A les jornades esmentades no hi varen assistir els bascos, coneixedors de quin pa hi donen els espanyols, i és que els coneixen molt bé pels lligams històrics amb els castellans.

Un cop més amb la presència de la delegació catalana formada per barcelonins i terrassencs vàrem demostrar la nostra infinita bona fe i la falta de sentit polític, en especial quan Matamala diu encara que és un «fet aïllat» i que «no involucra la cúpula episcopal». De qui és la responsabilitat, doncs?

Les jornades varen ser organitzades per la Conferència Episcopal que només escampa el rancor cap a Catalunya i que a l'hora de l'elecció dels bisbes va diluint la nació en el magma hispànic amb bisbes de fora que res de bo ens portaran als «rèprobes» catalans. Que ningú es cregui que el Papa té gaire a veure en l'elecció dels bisbes. Signa i prou. És la CEE amb el vistiplau del nunci apostòlic la que decideix. A Catalunya bona part del «remenament» dels bisbes catalans l'ha protagonitzat el valencià Carles.

Galindo, en un moment determinat, va dir «emulando a Franco» i va acabar amb la traca final franquista del «contuberni jueu maçònic» de costum que els catalans estem preparant per anar en contra de la unitat d'Espanya –unitat de mercat inclosa–. Com es pot veure és el nacionalcatolicisme pur i rampant que va fer molt de mal i que deriva de la mà de la CEE cap a una reincidència alarmant.

Com hem vist, la intervenció de l'esperitat Galindo va provocar una tímida reacció dels catalans assistents a les funestes jornades, però va haver de rectificar clamorosament quan va demanar la confabulació en contra de la firma catalana Mercadona. La resposta no es va fer esperar en corregir-lo el bisbe Reig d'Alcalá de Henares, que presidia la mesa. Com a bon valencià va aclarir que l'empresa no era catalana sinó valenciana. Genial Reig!, exbisbe de Segorb i Múrcia.

Així doncs, els germans Roig, de Mercadona, poden dormir tranquils gràcies a la intervenció patriòtica i oportuna de l'ultramuntà bisbe d'Alcalá, un cop aclarit que els «malfactors» no eren ells sinó els catalans.

La reunió va continuar sense cap altra consideració a fer, però justament aquí rau el fons de la qüestió. Les invectives d'un ximple mereixen un aclariment insubstancial de la jerarquia. És greu davant de les falsedats i incitacions a l'odi i al menyspreu de les anteriors afirmacions de Galindo.

La falta d'arguments envers Catalunya els aboca a la insídia i a una espècie de gihad contra els «descreguts i menjacapellans» de la regió del nord-est que es va assemblant cada cop més a una croada que avui no hi té la vida, almenys a Catalunya, on els preveres que queden passen olímpicament de la jerarquia.

La filtració d'en Matamala és acomplexada i feta a deshora. La resta de col·laboradors han callat com morts. Ni la jerarquia n'ha fet cap esment ni els mediàtics li han donat cap rellevància. Els no creients no tenen el més mínim interès pel que faci o digui l'Església i no han sabut treure'n estella

Només pot interessar als que suposadament creuen en Déu i en Catalunya i constaten com es perverteix l'Evangeli sense merèixer la més mínima reconvenció de la covarda jerarquia, no ja l'espanyola sinó en especial la catalana que permet que es formin els seus comissaris pastorals amb la «bona nova» del boicot als pèrfids productors catalans.

Arran de l'oferiment de cava per part dels catalans al final de les jornades, es va rebutjar pel xampany francès.