Com a antic usuari del Bicing barceloní, em va alegrar moltíssim que la meva ciutat es decidís a imitar un model de transport popular, econòmic, senzill, silenciós i alternatiu al motor de combustió interna. Amb la Girocleta, l'Ajuntament de Girona ha decidit que la nostra ciutat també pot ser exemple i marca de sostenibilitat. Però aquesta inversió de futur no es pot quedar aquí. Hi ha d'haver una aposta ferma i seriosa, s'ha d'unificar millor i ampliar la xarxa de carrils bici, augmentar el parc de bicicletes, posar més estacions a zones com Montilivi, Palau, Vila-roja i la resta de la perifèria gironina, oferir un servei d'atenció telefònic les 24 hores així com perllongar l'ús del servei durant tot el dia. A més a més, cal fer realitat l'imperiós acord amb l'Ajuntament de Salt per tal de crear un servei unificat entre els dos nuclis germans. També s'ha d'oferir un servei de manteniment i reposició de bicicletes professional i atent que, a més, creï llocs de treball de qualitat. Els usuaris també han d'aportar el seu granet de sorra perquè aquest projecte tiri endavant i no quedi com a mer experiment fallit tot acostumant-se a deixar el cotxe per a distàncies llargues i, en agafar la girocleta, circular amb precaució i civisme tot respectant el codi de circulació i els vianants. De mica en mica, anirem veient més girocletes i més persones que han perdut la vergonya a fer-ne ús, fins que aquesta esdevingui un altre dels símbols gironins –els venedors de records ja fan tard a fer-ne rèpliques en miniatura per als turistes. I quan això passi, ens preguntarem com havíem pogut viure sense aquest meravellós servei dit Girocleta.